Manel Raga: “Els contratemps se superen amb creativitat”

Manel Raga (Ulldecona, 1985) confessa haver superat, amb la gravació del seu curtmetratge La Gallina, les condicions meteorològiques més dures que es pot trobar un equip de rodatge. Pluja, vent, fred... Aquestes inclemències van obligar, tant a actors com a tècnics, adaptar-se als imprevistos, uns imprevistos que van fer triplicar el pressupost previst inicialment. Aquest cineasta d'Ulldecona, que ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull i direcció de cinema a l'ESCAC, recórre al micromecenatge de Verkami per fer front als costos de postproducció. Diuen que qui resisteix guanya, i Manel sap molt bé que, davant les dificultats, cal posar-hi paciència i sobretot creativitat. “Precisament l'escena més espectacular del curt és un arbre tombat a causa del vent”. Un exemple clar que fins i tot els contratemps poden albergar una llavor d'èxit.

 

- D'on surt la idea de rodar La Gallina?

Vaig llegir el conte La Gallina de Mercè Rodoreda anys enrere i, des del primer moment, em va impactar moltíssim la seua força poètica i les imatges que era capaç d’evocar. Es tracta d'una història propera al surrealisme, inquietant i tràgica, explicada com un record llunyà, com un somni. Aquesta manera de mirar la realitat sempre m’ha atret molt.

 

- De seguida vas tenir clar que volies rodar a Ulldecona i a Bel. Què tenen aquestes localitzacions d'especial?

Des d’un primer moment, el paisatge va estar plantejat com un element psicològic dins la pel·lícula. Les localitzacions on s’ha rodat La Gallina desprenen bellesa i opressió a la vegada, i tenen la força de col·locar els personatges de la història a les portes de l’abisme. El curt està rodat pensant en les muntanyes de Bel i en les roques en forma d’aigua del riu Sénia. D’haver-se rodat a un altre lloc, el guió no hauria sigut el mateix.

 

- Ens consta que el rodatge va ser molt complicat degut al mal temps... Com suporta un equip de rodatge aquests contratemps?

Amb moltíssima persistència, sense rendir-se mai. Crec que persistint és l’única manera de fer cinema i tirar endavant projectes on tot sembla que vagi en la teua contra. Els contratemps també se superen amb creativitat, dialogant amb el desastre. És així com un dels plans més espectaculars del curtmetratge es va aconseguir després que el vent tombés un arbre que havia aparegut dret en totes les preses anteriors. També fa falta molt d’humor, però aquest només apareix amb el pas del temps.

 

- Participen actors de renom com Sílvia Sabaté. Quin és el seu personatge i per què la vas elegir?

Sílvia interpreta la mare de la petita família protagonista. El seu paper de dona malalta aboca la resta de personatges cap a un escenari on la bogeria i la mort es creuen de manera irreversible. En Sílvia vaig trobar una estranya combinació de fragilitat i força que m’agradava molt i que s’acostava molt a com jo imaginava la dona del conte. També vaig trobar molt apropiat que, en un curt fet i pensat aquí, acabés sent interpretat per una actriu d’aquí. Encara penso que ningú millor que Sílvia per aquest paper.

 

- Per què has triat la música de Carles Santos i de Pep Gimeno 'el Botifarra'?

Els càntics enèrgics de Carles Santos em permetien evitar que els personatges parlessin. La música utilitzada a La Gallina ve de molt endins, és indesxifrable i salvatge, i està deslligada del pes de l’idioma, com si poguéssim escoltar l’ànima de les coses. D’altra banda, la música de Pep Gimeno 'el Botifarra' entra als crèdits amb tota la vitalitat d’una jota, com un contrapunt a tot el demés, però amb la música pròpia del lloc on s’explica la història. És una cosa que sentia necessària.

 

- Ara demanes ajuda a través de Verkami per poder finançar la postproducció...

Fer front a tots els problemes que el rodatge va desencadenar, va fer que el pressupost per acabar el curtmetratge s’anés multiplicant. Després d’haver invertit molts de recursos, encara ens queda molt per poder abordar els costos de postproducció i distribució que ens vénen a sobre. És per això que intentem finançar una part d’aquests costos a través del micromecenatge. A una setmana per a que es tanqui el període en què es poden fer les aportacions, estem contentíssims per tota l’ajuda i el suport rebut, però encara ens queda molt per arribar als 4500 euros que ens hem fixat com a objectiu. Necessitem una última empenta per a que el projecte pugui arribar a veure la llum.

 

- És difícil que seleccionin el teu treball en algun festival. Què cal fer per aconseguir-ho?

Tenim moltes esperances en que aquest curtmetratge pugui estar en els grans festivals nacionals i internacionals, però de moment, estem centrats en acabar-lo el més aviat possible. Quan el curtmetratge estigui llest, treballarem per dissenyar una bona estratègia de distribució. Ens morim de ganes de veure el nostre treball al cinema i poder-lo compartir amb el públic.

 

- Tens algun altre projecte entre mans a curt termini?

Al febrer, inicio un doctorat de 3 anys en direcció cinematogràfica a Sarajevo. Estic contentíssim d’haver estat seleccionat per una universitat on tindré com a professors als directors del cinema d’autor més reconeguts del panorama internacional. Si només un temps enrere, m’haguessin dit que algun dia em donaria classe Béla Tarr, Jim Jarmusch, Aki Kaurismaki o Gus Van Sant, pensaria que m’estarien prenent el pèl.

 

- Actualment, hi ha una generació de realitzadors bastant prolífíca a les Terres de l'Ebre. Què opines d'aquest fenomen?

Es tracta d’una notícia excel·lent i totalment certa. Sense anar més lluny, el muntador de La Gallina és Pau Itarte, que també és d’Ulldecona... Crec que la gent d’aquí tenim moltes coses a explicar i una veu i una visió del món que té molt a veure amb la terra on hem crescut.

 

- Posats a somiar, en quin projecte t'agradaria participar? Amb quins guionistes, directors o actors d'àmbit estatal?

Posats a somiar, tornaria a la vida a Rafael Azcona i a Luís Buñuel. Amb Azcona, escriuria la quarta entrega de La Escopeta Nacional i, amb Buñuel, em conformaria en tenir l’oportunitat de conéixe’l. Si hagués d’elegir un actor, em quedaria amb Javier Bardem.

 

--

Com pots ajudar a fer possible La Gallina?

Sigues un micromecenes a través de www.verkami.com/projects/4010-la-gallina