Simpatia per la violència

Park-Chan-Wook, director de Stoker, maneja un discurs molt meditat i sobretot molt estilitzat a l'hora d’utilitzar la violència com a forma simbòlica i expressiva. Amb un estil que treu tot el partit de la força poètica de les imatges, l’autor reflexiona sobre la maldat inherent a l'èsser humà, a partir de personatges marcats per la tragèdia que es veuen atrapats en conflictes violents, sovint de venjança, i on la seua resolució passa per acceptar la naturalesa violenta i/o malèvola que porten dins. Però aquesta violència és innata o és producte de les circumstàncies?

 

Aquesta és la pregunta a la qual també gira Stoker. Centrant-se amb el personatge d'Índia (Mia Wasikowska) l'autor sud-coreà profunditza sobre el germen del mal que creix dintre de l'adolescent protagonista quan, després de la mort per accident de cotxe del seu pare, veu com a casa seua s’ha instal•lat a viure un oncle desconegut (Mathew Goode) que arriba amb perverses i, fins a cert punt, incestuoses intencions.

 

Amb una bellesa subtil plena d’analogies visuals i amb un ús hiperrealista del so, ens endinsem cap al pervers procés de transformació i lluita interior de la jove protagonista que, tot i entrar en conflicte amb la malèvola figura del seu oncle, li serveix a la vegada com a mentor; com una mena de mestre del qual aprèn tota una sèrie d’obscures arts  que li serviran per aflorar la fosca naturalesa que porta dins i que li permetrà resoldre violentament els conflictes.

 

Però Stoker no tan sols es mou a través de la lluita interior entre el bé i el mal que viu la protagonista, sinó que fent-se valer d’elements del terror gòtic, aprofundeix sobre les turbulentes relacions familiars que s’estableixen amb l’arribada de la sinistra i diabòlica figura de l’oncle. Convertint tant a Índia com la seua mare (Nicole Kidman) amb una sort de mosques atrapades dintre d’una teranyina de perversió i d’erotisme.

 

Stoker, per tant, maneja una potent mescla de thriller psicològic, terror i drama domèstic, embastada per una portentosa posada en escena on cada formalisme està cuidat al mil•límetre: decorats suggerents, composicions barroques i angulacions de càmera que potencien el lirisme d’una imatge que de per si sola resulta suficient per entendre la narració.

 

I és que amb Stoker hi veiem una forma de fer cinema que trenca les normes del gènere o, més ben dit, la mirada de l’espectador occidental. Una visió cinematogràfica molt arrelada a l’extrem orient i, concretament, a la natal Corea del Sud de Park Chan-Wook on ja ha demostrat una meritòria filmografia d’excel•lents títols com Oldboy o Simpaty for lady venjance.

 

Ara, tot i rodar als Estats units, el director sud-coreà resta fidel al seu estil, filmant igual que si ho fes a Corea. Una bona oportunitat per mostrar al gran públic l’univers pertorbador, alhora que poètic, d’un cineasta exce·lent i d'una manera d’entendre el cinema de la que no estaria de menys prendre nota.

 

--

On pots veure-la? Consulta la cartellera de Surtdecasa Ebre: www.surtdecasa.cat/ebre/cartellera