,
17/08/2021
Llibres

El llibre de l’estiu, de Tove Jansson

Tendra. Intel·ligent. Irònica. Divertida. La història de la Sophia i la seva àvia, en una remota illa del golf de Finlàndia, és així. Una història que es va teixint a partir de petits fragments de l’estiu que passen plegades després de la mort de la mare de la Sophia, amb una illa de Finlàndia de rerefons que es fa present a cada p. Cada capítol és una història que funciona gairebé com un conte independent. Els 22 junts, però, ens mostren el caràcter de les dos protagonistes. Per una banda tenim a l’àvia (només la coneixerem amb aquest nom), que també és un pèl esquerpa com l’entorn, però que viu carregada d’ironia i d’aquella saviesa que només tenen les àvies. Per l’altra, la menuda Sophia, d’uns cinc o sis anys, que està transitant pel dol d’haver perdut la seva mare i que aporta a la història la innocència de qui, malgrat haver ja patit un fort revés, es mira el món com si fos el primer cop que el veiés, tot i que també exhibeix una intel·ligència no gaire habitual entre les nenes de la seva edat. Entre elles dos, que s’enfronten als seus fantasmes i pors, s’estableix un peculiar relació, a vegades tendra, a vegades esquerpa i amb un toc hilarant que arranca més d’un somriure.

‘El llibre de l’estiu’, de Tove Jansson, traduït al català per Montserrat Vallvé Viladoms i editat per Angle Editorial, és una lectura perfecta per un dia de vacances. D’aquells en què necessites baixar l’activitat i que t’embolcalli sensació de calma. Té un ritme tranquil i pausat, però com ja ens avancen a la sinopsis, aquesta sensació d’existència reposada és només aparent. Perquè aquest primer estiu que comparteixen juntes, àvia i neta aprendran l’una de l’altra mentre construeixen mons fantàstics, passegen per la platja o divaguen sobre la festa de la casa del costat.

El llibre parla de la mort, de l’amor, de la fe, de les ganes de viure,... I tot, amb una naturalesa, la d’aquesta illa de Finlàndia, sempre present i descrita amb una mestria destacable.  Sentirem l’olor a terra mullada, sentirem les onades repicar o notarem les gotes de pluja sobre la pell, mentre som testimonis dels diàlegs (confosos, irònics, hilarants, exasperants, tendres, divertits,...) de l’àvia i la néta, una de les coses que sens dubte més m’ha agradat de la lectura. Pel que fa a l’estil narratiu de l’autora, m’ha semblat àgil i fàcil, sense floritures ni llenguatge altisonant, una cosa que cada cop valoro més en un llibre. També he de dir, però, que al principi em va costar entrar un pèl a la història precisament per la forma en com està escrita.

‘El llibre de l’estiu’ és la primera obra per a adults que va escriure l’escriptora finlandesa Tove Jansson (1914-2001), coneguda arreu del món per ser la creadora dels Mumin, aquells personatges infantils que segurament que tots recordareu per la seva tendresa i tolerància. Tinc un dels contes d’aquets entranyables personatges esperant-me a la prestatgeria des de fa molt. I ara, després d’haver llegit aquesta història, em vénen ganes d’agafar-lo.

Gràcies a Angle Editorial per la possibilitat de gaudir d’aquesta història.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/05/2024
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos.
22/04/2024
Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir.
09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.