,
28/03/2021
Llibres

'Retrat de Shunkin', de Junichiro Tanizaki

El mes de març, des de fa tres anys, la comunitat de #bookstragram (aquells perfils que compartim les nostres lectures a Instagram) el dediquem (totalment o en part) a llegir literatura asiàtica. La iniciativa va sorgir d'una bookstagramer y booktuber (@magratajostiernos a Instagram) y s'ha fet tan popular que fins i tot les pròpies editorials fan propostes de les lectures asiàtiques que tenen a les seves col·leccions. Aquestes iniciatives són una oportunitat per apropar-nos a autors i autores d'aquest continent i llegir històries ambientades en aquests paísos. Des de l'any passat que intento sumar-m'hi amb alguna lectura asiàtica i tinc tendència a que siguin del Japó, tot i que enguany he començat també una lectura d'Afganistan. I tot i que al març potser no hagi llegit tots els llibres d'autores i autors asiàtics, en tinc diversos esperant-me que espero llegir durant l'any. 

Dit això, el llibre que centra el post d'avui és ‘Retrat de Shunkin', el primer libre de Junichiro Tanizaki que llegeixo. I, un cop acabat i deixat reposar, no sé ben bé què pensar-ne. 

Me'l vaig llegir en un suspir, perquè la narrativa és delicada i pausada i gaudeixes del so de les paraules, més enllà del sentit que tenen (no tinc massa clar si això que acabo d'escriure té gaire sentit per a vosaltres). També la història que va dibuixant, la de la Shunkin, és força captivadora. La Shunkin és una xiqueta malcriada d'una família benestant japonesa que es queda cega als nou anys i es converteix en una virtuosa del shamisen, però també en una dona cruel que gaudeix d'exercir el paper de superior a les seves relacions, principalment amb el Sasuke, el seu criat, alumne i, finalment, amant. Sembla que la Shunkin sigui incapaç de tenir cap sentiment i abusa de la seva posició de poder cap al Sasuke, que està completament captivat i enamorat de la seva ama i mestra i es deixa humiliar de totes les formes.

A través d'un narrador testimoni, que en més d'un cop m'ha semblat el propi Tanizaki parlant-me directament, es va reconstruint la vida de la Shunkin i la seva relació tòxica amb el Sasuke, fins el final dels seus dies. Un final que no desvetllaré però que, malgrat ser pertorbador acaba mostrant també un cantó més humà de la Shunkin. I malgrat la dona tan pertorbadora que és la Shunkin, insofrible en algun moment, la història està narrada d'una forma que fa que no es sigui tan incòmoda com esperava abans de començar-lo a llegir. 

Aquesta edició és de la col·lecció Petits Plaers, de Viena Edicions, una col·lecció delicada i molt ben cuidada. Si no la coneixeu, us animo a que aneu a alguna llibreria de barri i els hi demaneu. Hi trobareu petites grans joies que faran la vostra delícia. 

Ens retrobem al proper post. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/05/2024
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos.
22/04/2024
Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir.
09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.