,
21/09/2022
Llibres

‘Subnormal, la història d’un assetjament escolar’

‘Subnormal’ és un d’aquells llibres, o novel·la gràfica en aquest cas, que arriben de manera fortuïta (el vaig veure un divendres de visita a la Biblioteca d'Amposta), que llegeixes amb una asseguda, que et remouen i que necessites recomanar després. Perquè és necessari. 

És la història -desgarradora- d’un assetjament escolar real. El que va patir el jugador de bàsquet professional, Iñaki Zubizarreta, durant els seus anys d’institut i que el van abocar a voler-se suïcidar. Tot i anar fins a la vora d’un precipici, per tirar-s’hi, Zubizarreta va trobar la força per girar i tornar a casa. Però tots els i les joves que han patit -i pateixen- assetjament a l’escola o institut no ho han pogut suportar. I han acabat saltant. De fet, just fa uns dies, una xiqueta de 10 anys (10 anys!!) va intentar suïcidar-se a Saragossa per això mateix. 

Són aquests casos els que van portar a Zubizarreta a explicar la seua història, de la mà de Fernando Llor i Miguel Porto, en aquesta novel·la gràfica que posa els pèls de punta. Amb només 11 anys, els companys de classe l’insultaven (d’aquí el títol del llibre), el vexaven, el copejaven… i això feia cada dia d’institut un infern. Tot, perquè era alt i fort. I això passava sota la mirada d’una professora, que ho considerava només “una cosa de nens” i que va posar com a “solució” que Zubizarreta no tornés a sortir al pati a l’hora d’esbarjo per evitar que es trobés amb els companys que l’assetjaven. Però la professora tampoc es quedava curta i el ridiculitzava davant dels companys a classe. Indigna, oi?

Sort va tenir del bàsquet, on s’hi va refugiar i va acabar convertint-se en jugador professional de l’ACB i guanyant una Copa del Rei. I després ha invertit tota la seva energia en conscienciar als joves de les conseqüències de l’assetjament escolar. També als adults. Perquè tothom tenim la nostra responsabilitat per acabar amb aquesta xacra que acaba amb la vida de xiquets i xiquetes. Eduquem els i les nostres filles en el respecte i la tolerància. Abracem la diversitat com una cosa que ens enriqueix. No deixem passar cap comportament amb el pretext de “és una cosa de nens”. No mirem cap a l’altre cantó. Denunciem les i els assetjadors. 

Llegiu aquesta novel·la gràfica. Regaleu-la a adolescents i joves. És dura. Fa sentir ràbia i impotència. I la necessitat d’abraçar a Iñaki. Però és necessària. Molt necessària.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic Vanesa Adell, sóc periodista i una lletraferida. Els llibres em són refugi. No sóc experta en literatura ni pretenc sentar cap veritat. Aquí només voldria explicar-vos perquè m'agraden els llibres que llegeixo.

09/05/2024
Una de les meues darreres obsessions literàries ha estat també un dels llançaments més mediàtics dels darrers mesos.
22/04/2024
Arriba la diada de Sant Jordi, un dels dies més intensos per a llibreteres, editorials, escriptores i totes aquelles que ens agrada llegir.
09/04/2024
“M’agrada llegir però mai trobo el moment i ara fa molt que no llegeixo”. “Els llibres massa llargs se’m fan eterns i al final els acabo abandonant”.
30/04/2023
Si us he de ser sincera, desconeixa l’existència Willa Cather.
14/04/2023
Fa setmanes, potser fins i tot algun mes, que remeno prestatgeries de llibreries i segueixo les xarxes socials de les meves editorials de referència per conèixer les seves apostes per a la primavera literària.
06/03/2023
Sigui dit d’entrada que hem de llegir autores tot l’any. Cal reivindicar la feina sovint invisibilitzada de les escriptores.
12/02/2023
Ho confessaré. De tant en tant m’agrada llegir un llibre d’aquells un pèl massa dolços, amb històries d’amor previsibles, d’amics que s’acaben convertint en parella, de desconeguts que s’enamoren només creuant-se la mirada al metro.