Et recomanem 10 sortides primaverals

Us imagineu córrer entre camps de roges roselles agafats de la mà de la persona que estimeu? Sí, som conscients que és una estampa potser massa bucòlica. A les Terres de l'Ebre tenim més d'un espai on aquestes fràgils floretes roges neixen cada primavera. Un d'ells són els voltants de la bassa del Montsià, situada a 500 metres a l'est d'Ulldecona, i molt a prop de la séquia de la Foia. Situat molt prop de la depuradora d'aigües municipal, és un dels camps més extensos que hi ha per aquestes contrades! 

 

Fa anys, quan els nostres pares eren petits, feien vida de cara al riu. Ara els temps han canviat, i molts cops li donem l'esquena. A Flix, hi ha una zona d’aiguamolls que és un dels ecosistemes fluvials més preuats de casa nostra. La Reserva de Sebes, que està documentada ja en textos del segle XV, s'ha recuperat com un espai natural i lúdic. Si voleu conéixer un dels espais identitaris més propis de la Ribera d'Ebre, feu-hi una passejada en bicicleta o a peu.

 

Coneixeu Paüls? Us proposem una ruta pel Montsagre. Si pugem fins dalt de tot, tenim un mirador en unes vistes espectaculars! De fet, un dels atractius d'aquesta ruta són els canvis de paisatge que anem tenint, sobretot a la primavera. Atents, perquè és possible trobar-nos amb algun ramat de cabres hispàniques o bous pasturant! Després, arribarem a una gran bassa de la que segurament se n’aprofiten molts animals!

 

La blavor elèctrica del cel contrasta amb les sinuoses formes dels troncs de les oliveres mil·lenàries. Els camps d'oliveres d'Ulldecona i Santa Bàrbara són el conjunt més nombrós d'aquest tipus d'arbres a Catalunya. En aquesta zona s'han catalogat gairebé dos milers d'exemplars que tenen entre mil i dos mil anys. Tot un patrimoni natural al voltant del qual podem passejar i, fins i tot, si ens espavilem una mica, recollir els últims espàrrecs silvestres!

 

Abraçar-nos a un arbre és un gest senzill que ens permet connectar-nos íntimament amb la natura. I si, a més, l’arbre presenta un port generós i permet que l'abracem més persones a la vegada, la connexió és encara més profunda. El Faig Pare, el Pi Gros i la Carrasca Mare són tres arbres monumentals que podem trobar al recorregut del Retaule. Situat al terme de la Sénia, la ruta transita pel territori en què conflueixen el Montsià i el Baix Maestrat-, però durant els mesos de primavera, trobem com esclata la verdor en les fulles, convertint la passejada en una experiència refrescant i amb una bona dosi de verd.

 

En una praderia prop del punt més alt de la Terra Alta es troba solitària una caseta... El refugi de Terranyes s’alça enmig d’un paratge verd i florit, sovint visitat per bous braus, però sense res que el torbi. Molt prop seu, la Tosseta Rasa -una muntanya de 1.217 metres que es troba entre els municipis d'Alfara de Carles (Baix Ebre) i d'Horta de Sant Joan (Terra Alta)- ofereix al visitant un punt de contemplació tant del mar com de la terra, on res interromp la nostra vista. Un paratge únic per visitar a la primavera, sense dubte.

 

Amb la primavera, els arrossars del Delta s'inunden completament i comencen a arribar els habitants més il·lustres d'aquestes terres humides. Milers d'aus s'apropen per començar la seva nidificació i, per tant, comencen a conviure en aquest espai, on tot està disposats per als rituals de l'aparellament. Si vols gaudir de la tranquil·litat que dóna veure immensos miralls d'aigua plana, aquest és el teu lloc.

 

Després del desgel, les fonts brollen com mai. Al Mas de Barberans n'hi ha moltes que, des de fa molts anys, porten aigua fresca al poble. La Font del Boix, la Font del Bosc, la Font Cendrosa, la Font d’Onofre i la Font d’Aliau. A través de la visita a aquests diferents paratges de gran bellesa natural, s'indicaran les restes de diferents canalitzacions, un recorregut que servirà també als visitants per prendre consciència de la fragilitat del sistema d’abastiment per fer front a la demanda d’aigua actual.

 

Potser aquest és un dels millors llocs per gaudir d'uns prats com si estéssim als Pirineus o a la serralada cantàbrica. Si a l'hivern estan coberts de neu, a la primavera estan verdíssims. Els cavalls de tir pasturen entre  les cases formades per pedres que daten de l’any 1600. La viva imatge que la naturalesa ens precedeix i seguirà existint quan nosaltres ja no hi estem!