Punt de sortida, El Toscà (2)

Ja fa un temps us vàrem presentar la zona del Toscà com a punt d’inici de caminades. En aquesta ocasió, us recomanem una altra ruta que surt del mateix lloc, puja fins al Coll de Carabasses, segueix per les Rases de Maraco i creua pels corrals de bous braus d’Alfara. Pas per pas:

 

Per a qui no conegui la zona, per arribar-hi anem direcció Alfara de Carles, i abans d’arribar, en un revolt a la dreta molt pronunciat, trobarem els indicadors que ens desvien cap al nostre destí.

 

Per trobar el punt d’inici s’ha de localitzar, a la banda dreta del camí, una estació transformadora, situada aproximadament a uns 300-400 metres abans d’arribar a les fonts. Hi ha lloc per deixar els vehicles.

 

Un cop equipats i estirats, emprenem la pujada cap al Coll de Carabasses, una pujada llarga de bon desnivell, motiu pel qual recomanem calma i tranquil·litat. Podem fer un petit descans visitant la Font del Bosc Negre, indicada, i que anuncia que el final de l’ascens és prop. Aquesta sendera no té pèrdua, ja que puja directe fins a Carabasses.

 

La part més dura ja l’hem passat, i ara seguirem el GR7, que a l’hora és part de la travessa dels Estels del Sud, direcció Paüls. Ens espera un camí tranquil i sense sobresalts, i passarem pel refugi de Clotes, direcció les Rases de Maraco.

 

Les Rases tenen un encant ben diferent del que hem vist fins ara en articles anteriors. Es tracta d’una zona alta, exposada als capricis del vent, on només hi ha vegetació baixa i algun arbret despistat i valent que hi creix. Barrancs i grans desnivells ens seguiran a banda i banda del camí, així com les millors vistes de la sortida, durant un bon tram. També cal estar molt atents a la més que probable aparició de cabres, voltors i, amb sort, algun mussol ajocat. Passarem les ruïnes del Mas de Maraco i seguim el GR fins al Coll d’Alfara.

 

Aquest Coll és un creuament de camins, on veurem sense cap esforç fites al terra. Haurem d’agafar ara el camí de baixada, que ens cau a la dreta. El descens és bastant pronunciat, motiu pel qual cal anar amb compte. Un cop la inclinació es relaxa, trobarem un altre creuament, on seguirem cap a la dreta. És el començament del camí de tornada.

 

El camí a partir d’aquí pot ser una mica confós, però no patiu, us podeu orientar tant amb la carretera d’Alfara que veureu primer, com amb la carretera que porta al Toscà més tard. A més, teniu la seguretat que aneu direcció al Toscà si les Rases les veieu allà dalt, sempre a mà dreta.

 

Passarem la Punta de la Miranda i trobarem una altra bifurcació que seguirem a la dreta. Ens trobem al regne del bou brau, i en veureu de ben a prop. El bou en llibertat és un animal tímid, que marxarà a mesura que us apropeu. Si tot i així no ho veieu clar, podeu tirar cap enrere i anar fins la carretera, seguint fins a la zona d’inici, i si en canvi us animeu, podem seguir fins l’entrada a una altra finca, amb portes a la dreta i a l’esquerra, passant pel costat d’un tractor abandonat i una antiga bassa, on trobarem un altre corral de bous.

 

Si triem la segona opció, podem allargar fins a la Font de l’Ullal, un raconet per emmarcar, encara que el camí per arribar no és fàcil, no us enganyarem, i no ho recomanaria fer sense mapa, per seguretat: un cop passada la bassa, seguim aigua avall per la finca, fins trobar un petit barranc al que s’ha de baixar i seguir per l’altra riba, fins trobar una sendera poc visible. La seguim fins trobar una canonada que ara es convertirà en el nostre camí, fins a una sèquia que també seguirem, que ens portarà a unes altres ruïnes d’una antiga construcció de la que només en queda part de la façana. Aquí el camí ja segueix formigonat fins a la Font i Restaurant de l’Ullal, on també trobareu els Roures dels Ullals.

 

Per tornar al Toscà, seguim camí avall i arribarem a la carretera per on hem arribat amb el cotxe, que seguim a la dreta.

 

Us heu quedat amb més ganes de bous? Doncs per tornar al Toscà no seguiu per la carretera, sinó que baixeu al GR 171, que la segueix vorejant de molt a prop.

 

A fer gana!