Clara Salvadó

Foto: 

Anna Zaera
Clara Salvadó

Clara Salvadó: “Vendre llibres em fa malviure, però llegir m'ajuda a viure”

Acaba de rebre el Premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques 2014
Anna Zaera
,
26/10/2014
Llibres
Mentre als despatxos se signen contractes amb els representants de les grans superfícies, en ple casc antic ampostí hi ha un espai que sobreviu a les modes, a les crisis i a les envestides de la tecnologia amb l'amor als llibres com única resistència. Es tracta de La Gavina, una llibreria que porta més de 30 anys al Carrer Major i que obre portes cada dia gràcies a l'esperit de Clara Salvadó (Amposta, 1951), qui ha fet d'aquest projecte un leitmotiv vital.
"Crec que sempre tindrem la necessitat d'obrir un llibre, passar les pàgines, veure com aquestes volen si fa vent i olorar el paper mentre gaudim del sol"

Amagada entre piles de llibres, que s'enlairen en un ordre caòtic, Clara veu com van passant els dies i els anys, com es renoven els fons de llibres, com continua el pou antic darrere del seu mínuscul taullell. "Molts cops he sentit que tant jo com la meva llibreria erem invisibles, diu. Però recordarà l'any 2014 com l'any que la seva tasca va rebre un reconeixement social. Si a principis d'estiu els oranitzadors de la Bouesia proposaven un espectacle performàtic a la llibreria a mode d'homenatge a la llibretera, el passat cap de setmana Clara rebia el premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques de mà de l'alcalde d'Amposta. "Més enllà dels formalismes, va ser emocionant veure tots els meus amics i la meva família allà, al meu costat", diu gairebé amb llàgrimes als ulls aquesta dona de rostre solcat de lectures i ulls voladors.

- Quins són els primers records que tens amb els llibres?
Mon pare i ma mare eren molt lectors. Ell llegia novel·les de vaquers i ella novel·les romàntiques. Però independentment del que llegien, a mi em va encuriosir el fet de veure'ls sempre amb un llibre a la mà. Vaig descobrir la biblioteca i vaig veure que allò era una mina. Llibres d'aventures, primer, després em vaig trobar amb els clàssics, i quan descobreixes Garcia Márquez és ja com una explosió! (riu)

- Els llibres sempre han format part de la teva vida...
Sí, els llibres a mi m'han ajudat a viure. Quan comento això la gent em diu: “Clar, t'ajuden a viure perquè tens una llibreria!” Però jo els contesto: “No us equivoqueu, vendre llibres em fa malviure, però llegir m'ajuda a viure”. Em transporta a un altre món. A més, en aquests moments de crisi econòmica, on les notícies són tan desalentadores, entrar en una altra realitat és un bàlsam molt estimulant. Sóc una persona àmplia de mires, m'agrada viure, deixar viure i que em deixen viure.

- Quan vas decidir fer-te càrrec de la llibreria, com te la vas fer teva?
Abans de tot, canviant-li el nom. Aquesta llibreria és dèia L'Aranya. A mi les aranyes sempre m'han fet molt de repelús.Vam pensar que la “Gavina” era un bon nom, ja que era l'època daurada de la Marina Rossell i la seva cançó. A més, jo crec que les gavines al cel són molt romàntiques. Sobretot perquè volen, igual que vola la imaginació quan llegeixes. 

  • imatge de control 1per1

- Com és un dia normal en aquesta llibreria?
Normalment quan arribes de bon matí i obres la porta, tens molts llibres per desempaquetar. Aquesta és una feina a vegades feixuga. Sempre passa algun amic o amiga a saludar-te i, de tant en tant, algú ve i compra un llibre (riu). Et diré que espero amb ganes que arribin llibres de poesia. Me'ls fullejo i si m'agrada ja he begut oli, perquè em xuclen, i llavors la feina se't queda aparcada. En canvi, els llibres de cuina ni els miro, perquè cuinar no m'agrada gens!

- Tens una clientela fidel?
Sí, tinc clients fidels, que sempre vénen aquí abans d'anar a un altre lloc, i que si aquí no ho troben ja intenten buscar-se la vida fora. Però ja se sap que el pa te l'has de comprar cada dia, però els llibres no són una prioritat i, en temps de crisi, sempre es pot anar a la biblioteca.

- Hi ha moltes maneres de llegir sense comprar llibres, no?
Sí, molta gent se'ls intercanvia. Això sí, torneu-vos els llibres! Moltes vegades em ve gent molt desesperada dient que no li han tornat algun dels seus llibres favorits, i això és un atemptat molt greu a l'univers personal d'algú. M'han vingut persones que s'han comprat un llibre per segona i per tercera vegada...

- Has tingut moments en què has pensat que seria millor muntar un altre negoci?
He tingut molts moments d'aquests. De fet, ara és un moment molt “xungo”, però no he pensat mai en muntar-me un altre negoci, perquè no ho sabria fer. Al cap i a la fi, estar envoltada de llibres, i no de xoriços, és tot un plaer. El que més em desespera és que em passin tants llibres per les mans, i no me'ls pugui llegir tots! Sempre penso que quan em jubile llegiré un munt, però crec que no tindré temps per llegir-me tot el que vull.

- Com descriuries aquest plaer?
Saber que estic envoltada de paper amb experiències, reflexions, poesies que han escrit grans persones, em fa sentir molt a gust. A més, no sóc una persona que hagi de mantenir una família i tingui grans necessitats, perquè no me les creo. 

- Què t'aporta el contacte amb la gent que passa per aquest espai?
Tothom qui té un negoci té contacte amb molta gent, però quan tens una llibreria, et relaciones amb gent de tarannàs molt diferents. Coneixes a representants, autors, a lectors i, al cap i a la fi, el món se t'eixampla.

  • imatge de control 1per1

- Alguna curiositat d'aquests intercanvis entre persones que entren a la teva llibreria?
Em fa molta gràcia que la gent que busca literatura eròtica sempre em diu: “Ho vull per regalar, eh?” I jo penso, si no t'he preguntat per qui ho vols... Sóc una mica com un mossèn, perquè moltes vegades la lectura dóna peu a que la gent et confessi coses molt privades. Jo guardo el secret professional.

- Creus que hi ha una generació d'autors ebrencs en aquests moments que marcarà la història de la literatura ebrenca i, fins i tot, catalana?
Sí, crec que aquesta generació es recordarà. A mi m'encanta la Cinta Arasa, crec que escriu literatura infantil de manera brillant i ho fa molt bé també quan escriu per adults. També tinc molt de carinyo al Yannick Garcia, que venia a la llibreria ja de molt petitet, i em fa molta il·lusió que li vagi tan bé. 

- Transformarà la societat digital - el llibre electrònic - les llibreries amb encant?
Jo crec que són dos models que conviuran. Per a persones que tenen dificultats a les articulacions o als braços, el llibre electrònic els pot anar bé, però crec que sempre tindrem la necessitat d'obrir un llibre, passar les pàgines, veure com aquestes volen si fa vent i olorar el paper mentre gaudim del sol.

  

A

També et pot interessar