'El Massís del Port està evolucionant contínuament'

Us podeu imaginar grans dinosaures passejant per Morella? O contemplar esculls de corall a la vora de Fredes? O veure rius de lava que davallen per les nostres muntanyes? Sona estrany, però fa uns quants milions d’anys, en diferents èpoques, aquestes situacions eren ben normals a la zona del massís del Port.

 

El doctor en Ciències Geològiques Álvaro Arasa i Tuliesa ens capbussa en la història geològica de l’abrupte relleu que abraça les nostres terres amb el llibre Roques del Port. Publicat pel Grup de Recerca Científica de les Terres de l’Ebre, l’obra divulga la singularitat del rocam d’aquest massís tan característic.

 

- Quines informacions ens poden transmetre les roques?

Ens en poden transmetre tantes com per saber com ha evolucionat la història del planeta en els últims 4.500 milions d’anys. Com més ens apropem als nostres temps, veiem que la informació ha quedat molt més registrada a les roques i als fòssils. Això ens permet fer-ne interpretacions més acurades i conèixer-ne el clima, els animals que hi vivien, quina vegetació hi havia, etc., en un lloc concret al llarg dels anys.

 

- És fàcil per a qualsevol afeccionat aprendre a “llegir-les”?

Les roques tenen un llenguatge i per llegir-les has de tenir uns mínims coneixements sobre els tipus que existeixen i nocions de zoologia, poder distingir els grups de fòssils, saber què passa quan plou, etc. Són coneixements bàsics que has de dominar per interpretar les roques del passat però, a la vegada, aplicar el Principi de l’Actualisme: tot el que passa avui, també ha passat fa milers o milions d’anys.

 

- De què parlen les roques del massís del Port?

Ens expliquen que la majoria es van sedimentar sota d’uns mars relacionats amb un altre de molt antic, el Mar de Tetis, que entrava per la Serralada Ibèrica i els Catalànids. Quan aquest mar va retrocedir, van dominar els paisatges continentals amb grans boscos i amb dinosaures que vivien a Morella i Vallibona. Després, va tornar el mar i el Port tenia una clima tropical on s’hi trobaven grans esculls de corall i d’ostres. Més tard, hi van dominar els paisatges volcànics amb laves molt espesses. Pel recorregut del temps geològic hi han passat paisatges molt diversos. Cal citar que les roques més antigues del Port es troben a la part d’Alfara, Prat de Comte i Paüls, que tenen entre 250 i 200 milions d’anys.

 

- Quines singularitats tenen que el distingeixen?

Els elements més singulars que trobem al Massís del Port estan marcats sobretot per la presència d’èpoques de vulcanisme i pels avanços i retrocessos del nivell del mar. A Fredes i Fontespatla, per exemple, hi trobem uns materials que actualment només es formen en zones tropicals. Això ve a suggerir que la nostra zona abans es trobava en un clima similar al que hi ha ara a la Zona Intertropical. L’explicació que hi donem és que els continents s’han desplaçat entre 10 i 15 graus direcció Nord en els últims 150 milions d’anys.

 

- Quins tipus de roques abunden al massís?

Les calcàries, la roca carbonatada per excel·lència. Històricament, s’han vingut utilitzant per fabricar calç, mentre que actualment es fan servir per fer ciment. També tenim argiles de caràcter refractari i argiles laterítiques, que en el seu moment es van emprar en la producció d’alumini.

 

- Com ha estat la tasca de recerca per elaborar el llibre Roques del Port?

A base d’anys de cerca de totes les publicacions de caràcter específic que fan referència al Massís del Port i les roques que el caracteritzen. Això ens ha comportat tenir un recull de més de 14 pàgines de bibliografia. El fet de poder-ho ordenar i presentar perquè sigui assequible pel públic en general ha representat un esforç considerable: dibuixos acurats perquè puguin ser compresos, recollida d’imatges per il·lustrar els conceptes que cal conèixer... Al final, han estat gairebé dos anys redactant i matisant tots els coneixements presentats.

 

- S’ha trobat amb alguna sorpresa que mereixi la pena destacar?

Bàsicament han estat aquestes roques curioses que hem trobat amb la interpretació del Port com a paisatge volcànic i el tema del desplaçament del continent i la Península Ibèrica, que implica la tectònica de plaques. De manera contrària a la creença que el món està ben acabat i ben format, hem obtingut un coneixement dinàmic del Massís del Port, on el paisatge està evolucionant contínuament. En cap moment hem trobat cap evidència de creació, només d’evolució.

 

- El llibre comença repassant l’evolució del pensament humà. Com ho podem lligar amb la història de les roques?

Les roques no han estat sempre motiu de preocupació. L’home s’ha preocupat molt d’on venim i on anem, però mai havia fet una anàlisi exhaustiva del perquè, fins ben entrat el Renaixement. Abans d’aquest moment, teníem una visió molt creacionista d’un món perfectament acabat degut al concepte religiós que s’havia anat transmetent. A partir dels segles XVIII i XIX es confeccionen els principis d’interpretació de les roques amb la capacitat de ser suficientment objectius com per reproduir el que es dedueix al laboratori, basat en l’experimentació i l’observació.

 

- El darrer apartat del llibre es reserva al tema de l’aigua i al fenomen dels bufadors, quina importància tenen en el desenvolupament geològic del Port?

L’aigua és l’element que està modelant el Massís. Cada vegada que plou es produeix un procés d’erosió i de dissolució de les roques calcàries que fa que es generi aquest tipus de paisatge. L’aigua penetra per les clivelles de la muntanya, va fent cavitats fins que troba nivells impermeables i acaba sortint. Pel que fa als bufadors, són unes fonts intermitents que tenen una surgència a través d’un conducte que té forma de sifó. Quan el sifó s’omple, vessa l’aigua però només durant uns dies.

 

- La intenció d’incloure aquest apartat en el llibre ha estat la “d’aclarir malentesos”. Quins?

Molta gent està convençuda que els bufadors funcionen quan bufa vent de Llevant, que empeny el mar i aquest, les aigües subterrànies fent sortir aquestes fonts. Per això jo els pregunto, per què fa sortir les de la base del Port i no les de la base del Montsià, que estan molt més a prop de la mar? Qualsevol font surt perquè té un nivell impermeable, en conseqüència com és factible que una aigua que s’empenyi per baix travessi aquests nivells?

 

- Després de publicar tres llibres de botànica sobre les plantes del Port, què ens queda per conèixer sobre aquest massís?

De cara l’any que ve, suposem que al mes de setembre, sortirà un nou llibre però en aquest cas estarà dedicat als bolets del Port. Ara ens cal acabar de tancar quin serà el seu format, com preparem les fitxes i de si el traiem en un o dos volums. Al Port n’hi ha moltes de varietats, evidentment no totes són comestibles. Intentarem aportar la màxima quantitat d’informació possible per identificar-los clarament.