Anna Zaera
,
09/11/2016
Llibres

Anton Monner: “Seria difícil que els meus néts poguéssin tenir una conversa amb el seu besavi”

L’escriptor i polític de Gandesa publica ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un volum enciclopèdic que recull deu mil paraules en perill d'extinció
Anton Monner

Foto: 

Cedida
Anton Monner
Quaranta anys de recerca silenciosa. Quaranta anys d'anar anotant en una llibreta paraules insòlites, paraules específiques, paraules a punt de quedar en desús degut a les implacables transformacions de la vida moderna que, amb els canvis en la quotidianitat, deixen de servir per denominar objectes i accions. L’escriptor, polític i historiador Anton Monner (Gandesa, 1944) ha publicat l’obra ‘Vocabulari de la Terra Alta’, un volum enciclopèdic que recull deu mil paraules a partir de les quals radiografia la història, l’economia i la societat de la comarca. Monner recupera mots i argot d'una societat terraltina que cada cop forma més part dels fluxos globals. Hem volgut parlar amb ell per a que ens expliqui com ha estat aquesta tasca tan ingent com romàntica, una tasca que ell vincula directament amb la defensa i la reivindicació d'unes identitats que estan en perill d'extinció.
"Les persones menys cultes són les que tenien un vocabulari més net i més clar, i són les que més m'han servit per recuperar moltes d'aquestes paraules"

- Quina és la importància d'aquest recull?
És un llibre que s'ha escrit en 40 anys, perquè el vaig començar quan vaig escriure 'Toponimia de Gandesa i el seu terme municipal' l'any 1976. Sóc una persona molt curiosa amb les paraules. Durant aquests quaranta anys he anat localitzant els informants, persones de cada poble que m'han explicat moltes coses, sobretot m'han comunicat el vocabulari propi de professions que ja en aquell moment estaven a punt de desaparèixer, com boters, pastors, abellers, i que ara han desaparegut.

- Un vocabulari que era el reflex de la vida quotidiana d'un territori rural com la Terra Alta...
Sí, aquí a Gandesa hi havia molts boters perquè durant tot el segle XIX es portava el vi a Barcelona i a Tortosa amb botes de pell. Poc a poc, vaig anar veient que, a part de recuperar els noms de les eines de cada ofici, cada ofici tenia també verbs propis. I això significava un univers lèxic apassionant.

- Més de 200 informants són moltíssimes fonts!
Ells són molt importants. De fet, ells seran qui em faran les presentacions del llibre a cada poble. Sense ells difícilment hagués pogut escriure aquest llibre. És cert que sóc una persona que llegeixo molts llibres i documents històrics, però no hagués pogut arribar a tot. Em van explicar com es feia una caseta de camp amb arcades d'aquestes tan típiques de la Terra Alta o tot el ritual que tenia lloc quan es feia la matança del porc. Aquesta és la riquesa, copsar moltes tradicions que van tenir lloc fins als anys 40 i 50 però que, a partir dels anys 60, amb la tímida obertura d'Espanya cap a l'exterior, van canviar. El vocabulari de les persones ha canviat totalment. Seria difícil que els meus néts poguéssin tenir una conversa amb el seu besavi. El meu pare, d'això dels Whatsapps, no en sabia res de res. Llegia premsa internacional, i revistes com Life, Paris Match o Destino, però de tot això res.

- Desvetlles moltes curiositats derivades de cada mot...
Sí, per exemple de l'inquisidor explico què volia dir, quins van haver a la comarca o qualsevol altre relat històric o antropològic vinculat a aquesta paraula. També detallo els pastissos que es feien a la Terra Alta fa 600 o 700 anys i que encara ara es continuen fent. Un altre fet destacable és que hi ha un gran índex al darrere, en què les paraules estan classificades per temàtiques. Així, si per exemple un botànic vol consultar-ho, trobarà totes les herbes medicinals; o si un boletaire vol trobar totes les classes de bolets de la zona, les trobarà, així com les maneres amb què es recollien per mantenir la seva sostenibilitat.

- És un nostàlgic? Creu que en els darrers anys s'ha produït una homogeneïtzació de la llengua?
Catalunya sempre ha estat un poble envaït per gent forastera i, per això, al meu resum hi trobarà centenars de castellanismes i barbarismes, perquè aquestes paraules també ens defineixen. A la Terra Alta, fins als anys 30, només un 35% de la població sabia llegir i escriure. És amb l'escolarització obligatòria i amb els mitjans de comunicació, quan les persones adquireixen un llenguatge més correcte i estàndar.

- Vostè reivindica molts mots que han quedat apartats dels diccionaris oficials, com són “antes” –abans-, “hasta” –fins-, “faenada” –feinada-, “este” –aquest-, però que a la Terra Alta se segueixen fent servir des de l’edat mitjana fins a l’actualitat...
Sí. Les persones menys cultes són les que tenien un vocabulari més net i més clar, i són les que més m'han servit per recuperar moltes d'aquestes paraules.

- Creus que no s'ha fet aquesta tasca de recuperació lingüística per preservar la identitat pròpia dels territoris?
Pel que fa al llenguatge, crec que no s'ha fet massa, jo diria que s'està perdent. En l'àmbit de l'antropologia i les costums, l'administració i les entitats culturals hi han treballat més. A partir de l'any 1979, els ajuntaments democràtics comencen la tasca de recuperar tradicions com la jota, que s'havien perdut durant els anys de la dictadura en què hi havia una voluntat homogeneïtzadora de la cultura per part del règim. Ara, es torna a ballar jota a la majoria dels pobles. També la recuperació de les publicacions locals és clau per difondre la història local. Hem de combatre aquesta voluntat d'uniformar per part del govern central, és el mateix que està fent en aquests moments Rajoy. Les persones conscients sabem que no podem perdre la nostra identitat.

- Et consideres un recol·lector o un caçador de paraules?
El que pretenc fer és conservar la nostra personalitat i la nostra idiosincràcia com a poble. Molts autors ho fan des de la novel·la o des de l'assaig, i jo ho he fet amb aquesta espècie de diccionari. La riquesta lingüística de la Terra Alta consisteix en que tenim una germanor total amb territoris com el Matarranya o la Franja de Ponent, així com amb la zona de Tortosa. Al nord de la Terra Alta es parla més aviat lleidatà, mentre que a Horta de Sant Joan i Arnes, el parlar és més tortosí. És curiós veure com una mateixa paraula es pot dir fins i tot de cinc mares diferents. La Terra Alta va ser repoblada fa 800 anys per persones del Pallars i, per exemple, hi ha noms de bolets que es mantenen des d'aquella època.

- La televisió representa el pas per a la gran transformació lingüística?
A la Terra Alta si no haguessem tingut TV3 i no haguessem tingut una escola que ens ha canviat el nostre vocabulari, parlariem d'una manera tan pròpia i tan nostra... Un senyor de la Terra Alta s'entendria amb un del Maresme, però hi hauria coses tan diferents que cridarien molt l'atenció. Per això, a Madrid odien tant la televisió catalana. Si li poguessin tallar al coll ho farien sense dubte. La nostra identitat ens la dóna la nostra llengua!! Per això hem de marxar d'aquesta Espanya. Hem de defensar amb orgull les nostres propietats.

- Continuarà aquesta tasca?
Evidentment que continuaré. Si m'ho permet la vista, això sí. És important que els filòlegs del futur coneguin com se parlava aquí del 1800 al 1900, així com algunes paraules del segle XV i XVI que he trobat a documents antics, als arxius notarials o als arxius censals. Normalment, quan acabo d'escriure me'n vaig al camp i em poso a netejar els ametllers. És una manera d'aliviar-me i de continuar.

Llibre 'Vocabulari de la Terra Alta', d'Anton Monner
Dissabte 28 de gener, 18h
El Pinell de Brai

També et pot interessar