Jump to navigation
- Per què ets fotògraf? El meu pare em va ensenyar des de petit fotografia analògica. He viatjat per tot el món fent reportatges de l'agència del meu pare. Vaig deixar la fotografia durant un temps, però hi vaig tornar fa 10 anys perquè és el que realment m'apassiona.- Per què t'apassiona? Perquè em permet combinar els viatges amb la descoberta de diferents mosaics culturals. I intentar donar la meva visió del que he tingut la sort de descobrir.- És una fotografia en la que transmets emocions?A la fotografia de reportatges has de ser ràpid, no hi ha temps per a la reflexió. En canvi, a mi, sempre m'ha agradat la fotografia més relaxada i conceptual. En la fotografia de patrimoni he trobat una dimensió més espiritual. M'agrada fotografiar la bellesa de tot el que hi ha en aquest món. He rebutjat molts encàrrecs de conflictes i desastres. En el cas de Tortosa, tot i la decadència del Nucli Antic, hi ha molta bellesa.- Què és per a tu la bellesa?Ho expresso millor amb la fotografia que amb paraules. Però la bellesa és tot allò que em provoca una emoció forta, de sorpresa, un èxtasi que em commou. Un moment en què et sembla que ho tinguis tot.- Amb Tortosa vas tenir aquest flash?Quan vaig veure el Nucli Antic per primer cop, em va semblar extraordinari. Molt abandonat, però amb racons molt acollidors, que evocaven per a mi molta nostàlgia, però també molta harmonia. És un lloc autèntic.- En els darrers anys, el Nucli Antic de Tortosa ha canviat molt...Sí, s'ha de vigilar que no es converteixi en una ciutat massa turística, com ha passat en llocs com Dubrovnik, on totes les botigues del barri i els espais d'artesans han passat a ser negocis de souvenirs. Quan això passa, es perd tota l'essència.- Les teves fotos van acompanyades dels poemes de Carles Duarte...Quan va veure les fotos, es va sentir inspirat. I vam decidir combinar poemes amb la fotografia. És una combinació de dos arts: l'art visual i l'art de l'escriptura.
- Què creus que t'inspira la sensació d'absència?M'agrada fotografiar l'ànima dels llocs que han quedat abandonats. He tingut la mateixa sensació al fotografiar espais amb restes arqueològiques, com Palmira a Siria o Pompeia a Itàlia. Estàs fent fotos en un lloc on han viscut els nostres avantpassats i, en certa manera, és com si notessis la seva presència en aquests llocs buits. On es van estimar, on van menjar, on van dormir, on es van odiar, on va haver drames i felicitat... En el moment de la fotografia és com si jo sentís tot aquest pes d'allò viscut. Estàs trepitjant la terra que fa 3000 anys va trepitjar una altra gent i això provoca un sentiment molt fort.
Fitxa del llibre 'Absència', de Manuel Cohen i Carles Duarte Pagès Editors
