Miquel Reverté: “Santa Maria d'Atipar és la versió ebrenca de la Sinera d'Espriu”

La novel·la 'Cròniques d’una mar desapareguda', obra guanyadora del premi de literatura marina més prestigiós de l'Estat

Anna Zaera

26/05/2014

Llibres

Podem dir que l'autor de la millor novel·la relacionada amb assumptes marítims enguany és rapitenc. Miquel Reverté (La Ràpita, 1966), llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Rovira i Virgili i professor ara a l’institut Els Alfacs de La Ràpita, ha estat el guanyador de la darrera edició del premi 'Nostromo' amb la seva novel·a Cròniques d'una mar desconeguda, un reconeixement que li suposarà poder editar uns 1500 exemplars de la novel·la amb l'editorial Juventud de Barcelona a finals d'any. L'obra premiada pel jurat és el relat costumbrista de la vida als carrers d'una vila marinera on els seus habitants comparteixen una mateixa identitat molt marcada pel mar i l'ofici de pescador a la dècada dels anys 50-60. Reverté, que ja s'havia mostrat interessat en aquesta temàtica en la seva anterior publicació Quinossio, ha construït una novel·la coral propera al realisme màgic en la que deixa notar la nostàlgia d'uns anys que l'autor troba a faltar. Hem parlat amb ell perquè ens expliqui, en exclusiva, més detalls sobre aquesta novel·la que ben aviat veurà la llum.

'Hi ha una altra realitat que és la que a mi m’interessa i que espero que al lector també'

- Decideixes situar la teva novel·la en un poble costaner imaginari: Santa Maria d’Atipar... Per què aquesta decisió? I aquest nom?

Santa Maria d’Atipar, no ho puc amagar, és el meu poble, Sant Carles de la Ràpita. Atipar, igual com va fer Salvador Espriu amb Arenys de Mar quan va construir el mite de Sinera, és Ràpita al revés. És la versió ebrenca de Sinera.

- Parles d'allò que t'ha estat pròxim...

Sí, és una mena de catarsi dels meus primers anys vivint gairebé a la vora de la mar. Necessitava escriure totes aquelles vivències.

- Aquesta novel·la retrata la vida quotidiana al costat del mar. Com definiries els anys cinquanta en aquestes poblacions marineres?

Bé, has de tenir en compte que jo vaig nàixer una mica més tard, però com bé dius l’obra arranca sobre aquells anys perquè m’interessava el moment. Als anys cinquanta, a la Ràpita es construeixen diverses vivendes per a la gent de la mar i em semblava un bon punt de partida. Amb això, dono a entendre que hi ha un treball d’investigació i de recerca important que he fet, en gran mesura, a través de la revista local de la Ràpita que precisament es comença a publicar a les acaballes dels anys cinquanta.

- Per què decideixes titular-lo Cròniques d'una mar desapareguda?

Sempre he considerat que el títol és de les parts més importants d’una obra. El títol ha d’enganxar també. És el primer pas per fer que algú s’agafe el llibre. No va ser fàcil. Havia començat a escriure i sempre li donava voltes sobre quin devia ser el títol de l’obra. Però, el fet de l’estructura, on a més d’una narració linial, apareixien diverses cròniques del protagonista em va donar la idea. També, ho de confessar, al prestatge de davant on escric hi havia el llibre de Gabriel Garcia Márquez, Crónica de una muerte anunciada, de qui també he fet servir la tècnica del “realisme màgic” a l’obra.

- Què ens podries explicar de la psicologia del narrador? En quins trets l'identifiques més com el teu "alterego"?

El narrador és, al principi de l’obra, un noi jove que va a l’escola. És un alter ego, en el nom, en els trets familiars, viu amb la mare, el pare i la iaia, viu al carrer dels Dolors, darrera del carrer del Carme... Tota la geografia urbana que jo, de ben menut, vaig viure i vaig conèixer...

- Els personatges secundaris suposo que estan basats en caràcters locals que has vist ben de prop a La Ràpita o altres poblacions properes de mar?

Tot són personatges de la Ràpita. A diferència de les coses que havia escrit abans, aquí però, hi ha noms reals i personatges que encara són vius. És un risc això -riu-. Sé que la gent persegueix després la realitat, identificar la realitat, però en obres anteriors, quan algú pretenia identificar, sempre li deixava ben clar que això és un punt de vista diferent, literari, que pertany al món de les lletres i que s’ha d’oblidar la realitat com a tal. Hi ha una altra realitat que és la que a mi m’interessa i que espero que al lector també.

- El mar vinculat a l'angoixa i el patiment d'uns personatges en una Espanya grisa. Què t'evoquen ara aquests municipis costaners? Ha canviat la teva visió?

Bé, la meva visió d’aquells anys no era ben bé grisa. Era una visió de sofriment. La gent treballava de sol a sol, de nit a nit, però, la sensació que tenia és que la gent era feliç. Tenien ben poc, però no els feia falta res més. No existien els grans avantatges d’ara, ni falta que els feien. Els joves, per exemple, al carrer, moltes vegades no teníem ni una pobra pilota per jugar a futbol i aconseguíem una capsa de cartró i ens passàvem el matí xutant-la fins que la destrossàvem. La gent gran igual.

- El món ha canviat a pitjor?

El món de la mar, com gairebé tot, ha caigut en picat. La sensació que tinc, quan sento parlar a la gent que treballa ara a la mar, és que no són tan feliços com ho eren els seus pares o iaios. Penso, però, que és una sensació general, que es pot aplicar a totes les feines. La cultura del benestar, del gran benestar, ens està passant comptes.

- Què suposa per a tu aquest reconeixement amb el premi 'Nostromo'?

Un premi sempre, per a la gent que escriu, és una cosa molt important. És el reconeixement a una feina. Si a més, l’obra que he escrit tracta sobre el meu poble, sobre la Ràpita, la satisfacció és molt més gran.

- Ens podries recomanar els teus títols preferits pel que fa a la literatura marítima?

Bé, no sé si pròpiament són obres enteses com a literatura marítima, però tinc dues obres referencials parlant del món de la mar. Una és Mobby Dick de Herman Melville i l’altra El viejo y el mar de Ernest Hemingway. En totes dues, el que m’imagino que m’interessa és el fet dels personatges individuals que lluiten i s’enfronten als seus grans fantasmes.

Més informació:

Premi Literari' Nostromo':

www.premionostromo.org