Mirar enrere per a seguir avant: 100 motius

Pare orgullosíssim, Joaquín "Jokin" Moya acudix a la cita amb una menudeta –i molt activa– Cinta, de 3 anys. La disposició de la cafeteria on hem quedat no permet un gran camp de visió a Joaquín: la xiqueta –el pollastret, que li diu Joaquín carregat d'amor–, per tant, cada vegada que desapareix de l'ull atent del pare desenvolupa un paper paregut al que juguen les pauses publicitàries a la tele: marejar-te del teu punt d'atenció principal i alhora sorprendre't –i fàcilment fascinar-te– amb el seu contingut. L'entrevista, que acabarà comptant finalment amb la presència de l'altra Cinta de la família –mare de la xiqueta i parella de Joaquín– es transformarà ràpidament en una agradable conversa carregada de picardies i confessions off the record a tres bandes.

 

Joaquín, autor del recentment publicat 100 oficis desapareguts de les Terres de l'Ebre, és d'estes persones que viuen en un equilibri perfecte –i probablement inconscient– entre ser senzilles i alhora estar molt convençudes i orgulloses del que fan. Perquè una cosa no trau l'altra, però acostumats a trobar-nos amb gent massa contenta d'haver-se conegut, de vegades costa trobar-ne exemples. Treballador a l'administració pública, "per la qual cosa tinc molta sort, tenint en compte com està el panorama, però que va costar-me suar ben suada la cansalada", trau temps com pot a les seues obligacions familiars i laborals per a desenvolupar les seues inquietuds artístiques.

 

I és que Joaquín no és persona d'un sol vici: si avui el presentem com a il·lustrador i escriptor, demà podríem parlar d'ell com a fotògraf o músic. Com a músic, és un dels puntals de Cambalache, mítica banda d'estes terres nostres de cruïlla especialitzada en tangos "sempre, això sí, amb contingut social"; com a fotògraf ha exposat a diferents sales de les Terres de l'Ebre i es dedica "a retratar tot allò que tinc al voltant" –prova que l'afirmació no és exagerada és el fet que a mitja conversa es trau la màquina de retratar i fotografia a l'entrevistador. 

 

Fill de la generació que es va fer gran als anys 80, l'ampostí es confessa quasi nostàlgic de l'època. Gran col·leccionista de còmics criat amb el TBO, Mortadel·lo i altres artistes de l'escola Bruguera, Joaquín reconeix com a referents a Vázquez i al recentment traspassat Joan Salvadó Arrufat, Galdiri. El pagès, escriptor, folklorista, activista i tants més istes ampostí –el "Mestre", com l'anomena amb profund respecte– "és un referent de persona honesta, culta i treballadora feta a ella mateixa". "Si Galdiri hagués nascut en una casa rica, ara seria conegut i respectat arreu de Catalunya", rebla. D'ell mateix és el pròleg a este original llibre que publica Joaquín, document ja molt ressenyable de per si que té, a més, el trist honor de ser l'últim text publicat abans de la seua mort.

 

Que algú amb respecte i admiració per Galdiri publique un llibre d'estes característiques no té, per tant, res d'estrany: 100 oficis desapareguts de les Terres de l'Ebre no és sinó una adaptació en format còmic del que Joan Salvadó Arrufat va fer tota la vida, i que en un context acadèmic se'n diria fer etnografia o folklore. Així, Joaquín fa en este llibre un simpatíquissim treball de recol·lecció de la memòria històrica que era viva a casa nostra fins fa quatre dies, i ens mostra una sèrie de realitats, oficis i maneres d'entendre la vida que segurament sorprendrà als més jóvens i posarà nostàlgics als més grans. Una nostàlgia, però, que Joaquín té clar que ha d'anar ben direccionada: "és important recordar el passat, i aprendre'n: però hem de mirar sempre cap al futur".

 

--

* El llibre 100 oficis desapareguts de les Terres de l'Ebre es presenta el dijous 16 de maig a les 20h a la Sala d'Adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, i comptarà amb la participació del propi autor i d'Eloi Toldà, Defensor del Ciutadà d'Amposta.