,
17/11/2016
Cinema
La banda de 'Sing street'

La banda sonora de les nostres vides

Després de deu dies magnífics de Most Festival, comencem a recuperar la normalitat amb la programació estable de Cineclub Vilafranca. Les dues propostes d'aquesta setmana són d'aquelles que et fan passar una bona estona sense deixar de fer-te reflexionar. Comencem per 'Sing Street', una divertida passejada musical pels anys vuitanta de la mà de Depeche Mode, The Cure, Joy Division... Pel cap de setmana hem preparat '100 metros', una història real de superació portada al terreny de la comèdia amb el tàndem d'èxit Dani Rovira - Karra Elejalde.

Sing Street
Divertit i emotiu homenatge a la banda sonora de les nostres vides

Dijous 17 de novembre, 20:15h
Divendres 18 de novembre, 21:15h

Direcció i guió: John Carney
Intèrprets: Ferdia Walsh-Peelo, Lucy Boynton, Jack Reynor, Aidan Gillen, Maria Doyle Kennedy
Comèdia / Drama / Músical. IRLANDA, 2016, 105’. Projecció en V. O. (anglès).

Precedida pels èxits Once i Begin Again, del mateix director, Sing Street ens passeja musicalment i estèticament pels anys vuitanta. Uns adolescents simpàtics que viuen a Dublín en plena recessió econòmica, fan servir la música per fugir dels abusos, el bulling, l’alcoholisme i la pobresa. Influïts pels grups anomenats “nous romàntics” com Depeche Mode, The Cure, Joy Division, etcètera; troben en la fórmula “anem a fer un grup musical” la millor escapatòria. Tot comença per l’estrena a la televisió d’un dels videoclips de Duran Duran i la notícia que en Conor ha de canviar d’un col·legi privat a un altre públic; aquí coneix una noia i el desamor li dictarà les millors lletres.

100 metros
Quan rendir-se no és una opció

Dimecres 16 de novembre, 20:15h
Dissabte 19 de novembre, 20h
Diumenge 20 de novembre, 19h

Direcció i guió: Marcel Barrena.
Intèrprets: Dani Rovira, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Maria de Medeiros, David Verdaguer, Andrés Velencoso, Clara Segura.
Comèdia / Drama / Biopic. ESPANYA, 2016, 108’. Projecció en V. O. (castellà). No recomanada per a menors de 12 anys.

Repartiment d'excepció per portar a la pantalla gran la història real, en forma de comèdia, d’en Ramon Arroyo, interpretat per Dani Rovira. Al Ramon, pare de família i entregat al treball, li diagnostiquen esclerosi múltiple. El pronòstic apunta que en un any no podrà caminar ni 100 metres. Amb l’ajuda de la seva dona (Alexandra Jiménez) i el rondinaire del sogre (Karra Elejalde), inicia un peculiar entrenament contra les seves limitacions per participar en la prova esportiva més dura del planeta: el triatló Ironman El Ramon no fictici, actualment, està fent una tasca divulgativa, empentada per aquesta pel·lícula, per sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia crònica i degenerativa, alhora que vol conscienciar els afectats a practicar esport, una vegada demostrats els beneficis que els aporta.

Ens veiem a la Zazie!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Cineclub Vilafranca ha complert 50 anys d'història. No ens cansem de veure cinema i de parlar-ne, així que aquest serà el nostre cine fòrum virtual. Al blog 'Mira diferent' us oferim reflexions sobre el cinema i les pel·lícules que han marcat la vida d'espectadors i espectadores al llarg d'aquests 50 anys.

29/07/2020
A la Barcelona de finals dels 50 hi havia una gran quantitat de cinemes des del Paral·lel a la Rambla.
09/07/2020
Anys enrere, amb un amic escultor al que havia convidat a fer una intervenció a prop d’un edifici públic que jo estava projectant, compartíem punts de vista sobre les respectives disciplines de treball.
04/07/2020
El cinema, com la literatura, és un mirall de la vida i del món, per aquest motiu esdevé una font d’aprenentatge i un potent configurador de la memòria sentimental de cadascú, com ja ens va demostrar Giuseppe Tornatore a 'Cinema Paradiso' (1988).
18/06/2020
Cinquanta anys de cinema són moltes hores de projeccions i de màgics moments que poden resultar inoblidables, sublims per uns, alhora que detestables o insofribles per a altres.
10/06/2020
Estic assaborint un “DO Penedès” obsequi d’un bon amic, a canvi d’un favor que no mereixia recompensa, que agraeixo des del primer tast.
04/06/2020
Passar algunes tardes de diumenge als cines del barri del Clot de Barcelona amb un entrepà a la mà per fer més lleugera la tarda i mentre es projectaven dues pel·lícules i un No-Do va ser l’inici d’una afició que ha perdurat en el temps.
19/02/2020
Mary Shelley. Una reflexió per als 50 anys de cineclub