Maria Cacheda: "Quan vas al museu estàs aprenent que el patrimoni també és teu"

La gestora cultural defensa i treballa per la inclusió i la perspectiva de gènere als museus catalans i en reivindica la importància dels serveis educatius

Helena Martín

17/05/2023

Activa't

Maria Cacheda descriu el seu museu ideal com un lloc acollidor on tothom, sense excepció, pugui sentir-se còmode i aprendre. Però això és només un desig, ja que els equipaments culturals catalans encara tenen reptes en matèria d’accessibilitat, perspectiva de gènere i anticolonialisme. Cacheda és defineix com arqueòloga feminista i gestora cultural vinculada a l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i al Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora també de la Universitat Oberta de Catalunya, hem parlat amb ella sobre la importància del rol educador dels museus i sobre les treballadores que ho fan possible. L’ICOM (International Council of Museus) defineix un museu de la següent manera: “Un museu és una institució sense ànim de lucre, permanent i al servei de la societat, que investiga, col·lecciona, conserva, interpreta i exhibeix el patrimoni material i immaterial. Oberts al públic, accessibles i inclusius, els museus fomenten la diversitat i la sostenibilitat. Amb la participació de les comunitats, els museus operen i comuniquen èticament i professionalment, oferint experiències variades per a l'educació, el gaudi, la reflexió i l'intercanvi de coneixements”.

Falta molta formació sobretot en gestió d'equips, en com aplicar la perspectiva feminista en el grup de treball, per poder prendre les decisions d'una altra manera

- Comencem pel principi. Sense ànim de lucre?
Això depèn del finançament de cada museu. Hi ha museus en els quals has de pagar entrada i això ja provoca que tingui fins lucratius, tot i que a vegades aquests diners serveixen per millorar aspectes de l’equipament: aleshores són diners ben invertits. En molts museus, a més, hi ha opcions de gratuïtat i entrades reduïdes per moltes casuístiques. Anar al museu no és com anar al teatre, és més accessible.

- En el cas dels museus que són finançats per grans fundacions privades, també es podria dir que es compleix aquesta finalitat no lucrativa?
Jo conec més la base dels museus públics, però una fundació de renom privada per mi és una altra cosa. També té col·leccions i les exposa, com un museu, però és diferent.

- La qüestió lucrativa ha sortit sovint al descobert quan alguns treballadors de museus de Catalunya han fet vaga. Van ser molt sonades les vagues del 2018, quan treballadors de Magma Cultura i Ciut’art van fer públiques les seves condicions laborals. Un equipament amb treballadors en precari es pot considerar una institució sense ànim de lucre?
El primer que s’ha de fer és posar el personal del museu al centre, però en molts casos existeix la dicotomía que són empreses privades externes qui realitzen serveis per als museus. Aquest és el cas dels serveis educatius, ja que moltes vegades és difícil, pels diners que reben els museus, poder tenir un servei educatiu propi. Des de les vagues que va haver-hi s’ha avançat molt en aquest aspecte perquè s’han intentat fer serveis educatius de qualitat i amb treballadores amb bones condicions laborals i econòmiques. És un tema que preocupa a les direccions dels museus, però costa solucionar-lo perquè sovint hi ha algun intermediari entre el museu i les treballadores. La solució implica construir uns bons plecs tècnics i administratius i perquè tot el que es pacta arribi a les treballadores.

- Per què s’externalitzen precisament els serveis educatius?
Això té a veure amb com s’han anat construint els museus. Els departaments educatius comencen a funcionar als anys vuitanta i noranta, però va creixent tant la demanda que no hi ha personal per assimilar-ho. S’ha agafat aquest model extern, que no estaria mal pensat, però que s’hauria d’anar regularitzant d’una altra manera. Aquests últims anys, però, s’ha fet molta feina i les treballadores s’han unit per la millora de les seves condicions.

- L’educació és una part fonamental de la definició d’un museu, tal com veiem en la descripció de l’ICOM. Però, què fan exactament els serveis educatius?
El servei educatiu d’un museu és el que veiem, les persones que donen la cara pel museu i fan les activitats i tallers, per això se les ha de cuidar. És un servei externalitzat perquè és un servei important i requereix moltes persones, i sovint els museus no tenen recursos per poder fer tanta contractació. El servei educatiu ha de saber gestionar els diferents tipus de persones que et visiten: no és el mateix fer una activitat amb una família que amb una persona amb discapacitat o amb un grup d’estudiants de secundària.

- Qui fa aquesta tasca són les educadores patrimonials, un rol dins dels museus que ha estat poc visibilitzat, però de màxima rellevància.
Sovint es parla dels museus per la part de la col·lecció o la investigació, però les persones del servei educatiu són les encarregades de fer la mediació entre el visitant i el contingut del museu. Han de tenir uns coneixements i unes eines per tal de desenvolupar la seva feina. Fa uns anys, algunes persones del sector vam posar-li nom a aquesta professió i fa més d’un any i mig es va crear l’Associació Catalana d’Educació Patrimonial, per tal de valorar la feina que fan aquestes professionals i per definir les seves tasques, així com un codi de bones pràctiques.

- El departament educatiu és també l’encarregat de vetllar perquè els museus siguin espais “accessibles i inclusius”, oi?
Exactament. Quan es crea una exposició, ja sigui temporal com permanent, s’ha de tenir en compte el servei educatiu perquè són les que estaran en contacte amb les persones que vindran. Les educadores saben quins elements es poden afegir, per exemple, per tal que una persona amb discapacitat es pugui sentir integrada, amb elements com lectura fàcil o objectes tridimensionals i sensorials. Tots aquests ítems es treballen des del departament educatiu perquè és qui dibuixa les activitats per a tota mena de públics. Aquesta és la teoria i, si ens basem en la legislació, també és com hauria de ser en la pràctica.

- En quin punt estan els museus catalans pel que fa a accessibilitat?
S’està avançant molt. Es va fer un Pla de Museus en què es demanava que tots els museus apliquessin l’accessibilitat física i de continguts. Hi ha un grup de treball, Museus i Accessibilitat, que treballa en l’aplicació de tot això amb les educadores, és com un clúster d’experiències que es van replicant en diferents equipaments. L’accessibilitat està legislada per la Llei d’accessibilitat de Catalunya del 2014 i pel Codi d’accessibilitat, que ja està escrit, però que encara no s’ha publicat. Després, el que decideix cada museu ja és una altra cosa.

- Vas denunciar a Núvol que al Pla de Museus només apareix la paraula “gènere” dues vegades en tot el text. Com anem en perspectiva feminista als museus catalans?
Aplicar la perspectiva feminista a un museu no és només parlar de la història de les dones. Això és important, i així ho exigeix la Llei d'igualtat efectiva entre homes i dones, que demana que en els continguts de les administracions que tenen relació amb l'educació, com és un museu, s'expliqui la història de les dones i es treguin els materials sexistes. Però la perspectiva feminista també té molt a veure amb l'estructura d'un museu: com funciona, quines són les seves prioritats, què posa al seu centre, si prioritzen tenir molts visitants o cuidar el seu personal, si treballen de manera col·laborativa amb tothom o des d'una perspectiva jeràrquica...

- I com es pot generar aquest canvi?
Cal molta pedagogia, cal que les persones que manen als museus tinguin aquesta sensibilitat, que no és innata, sinó que s’ha de treballar i que necessita una formació. Falta molta formació sobretot en gestió d'equips, en com aplicar la perspectiva feminista en el grup de treball, per poder prendre les decisions d'una altra manera.

- El mateix passa amb la perspectiva anticolonial. El Pla de Museus diu alguna cosa del patrimoni colonial que tenim als museus catalans?
No, no hi ha cap referència. Aplicar una perspectiva feminista és aplicar una perspectiva anticolonial, és explicar el patrimoni des d'altres punts de vista, incloent-hi tots aquests col·lectius o fent una cosa tan fàcil com una lectura crítica de la col·lecció del teu museu. És important canviar la mirada. Els museus han estat construïts històricament des d'una única perspectiva i és difícil fer aquest canvi. Per això parlo molts cops de la sensibilització de les persones que treballen als museus, perquè són aquestes persones les que poden fer tots aquests canvis.

- Amb tots els reptes que encara hi ha pendents, continues pensant que els museus són agents educadors?
Sí, per descomptat, tot i que encara quedi molt a fer. Un dels objectius estratègics del museu és la funció educadora. Les persones que més visiten museus són els centres educatius. Aquí obres unes finestres de coneixement, estàs treballant continguts de l'escola, però en espais patrimonials, i estàs aprenent la teva cultura, les teves arrels, estàs aprenent que el patrimoni és de tothom, que també és teu.

- Oblida’t ara de la definició del museu que fa l’ICOM. Quin seria per a tu el museu ideal?
Un museu al qual tothom vulgui entrar, independentment de les seves condicions i realitats, perquè se sent còmode amb els continguts, els recursos que ofereix, les activitats i sobretot, l'acollida.