Gabri Molist

Foto: 

Helena Molist

Gabri Molist: "Quan et sents sol és quan penses en la mort"

L'il·lustrador ha publicat el còmic 'Dormir es morir', que ja té traducció al francès i que tracta de la solitud i l'amistat
Helena Martín
,
02/02/2021
Arts
Com dibuixaries l'ansietat? I la por a la mort? L'il·lustrador Gabri Molist (Barcelona, 1993) ha posat en imatges totes aquestes sensacions al còmic 'Dormir es morir' (Bang Ediciones, 2020), que més enllà d'entreteniment, bé podria ser un viatge cap a l'interior de la nostra ment. Assentat a Bèlgica, on està realitzant un doctorat en Belles Arts, l'artista ens presenta en el seu primer llibre un home amb problemes per dormir i el seu amic Oto, que l'ajudarà, al món dels somnis, a deixar de preocupar-se per la mort.
A Catalunya no es pot viure d'això, no hi ha cultura de còmic com a altres països

- Com va sorgir la idea de dibuixar 'Dormir es morir'?
Ve dels meus propis problemes amb la mort i el dormir, que sempre he tingut des de petit i que han anat mutant. Va començar quan jo estava fent el màster en Belles Arts a Bèlgica, jo volia fer un còmic i vaig tenir una d'aquestes crisis. Tenia molta anècdota que podia fer servir per a un llibre. Vaig fer uns esbossos i eren avorridíssims: per mi eren interessants, però com a llibre no funcionava. Aquí va ser quan vaig implicar-hi la ficció, vaig pensar una història a partir de les meves experiències.

- Coneixies autors o còmics que parlessin de salut mental?
Hi ha un còmic molt bo del nord-americà Chester Browm que parla de quan estava enganxat a anar de putes. No és el mateix, però té la part de tractar el tema de les addiccions i de la salut mental. Pel que fa a referents, hi ha un llibre, que era dels meus preferits quan era petit, que es diu 'El dimoni dels nombres', de Hans Magnus Enzensberger, que tracta d'un nen que no entén les matemàtiques i cada nit somia amb un dimoni que les hi explica. L'estructura d'aquest còmic és similar a la que he utilitzat per al meu còmic: cada capítol és una sessió de teràpia i un somni.

  • imatge de control 1per1

 

Gabri Molist | Foto: Helena Molist
- És freqüent llegir sobre els somnis?
El món dels somnis és molt utilitzat en el món dels còmics. A mi m'interessava ensenyar un món dels somnis més perillós que la realitat, com una cosa que sembla molt interessant pel protagonista, però que, de mica en mica, es va convertint en una cosa fora del seu control, amb lleis que no entén. Volia jugar amb aquestes falses aparences.

- Al llibre has dibuixat la part dels somnis amb més negre, més intens. És una metàfora o un recurs per marcar la diferència amb la realitat?
És metafòric. M'interessava, en les parts de realitat, dibuixar només amb línia, per fer entendre que la seva vida és buida, que no passa res i no hi ha profunditat. Per contrast, al món dels somnis hi ha més profunditat. L'únic moment en què hi ha color és una enganyifa, és una trampa.

- Dibuixes l'ansietat com unes branques que engoleixen el personatge, tal com es veu a la portada del còmic. Per què has triat aquesta imatge?
Les branques són les mateixes que hi ha a la consulta de la psicòloga del llibre, la teràpia és un espai on vas a curar-te, però també t'has d'enfrontar a les teves pors. El recurs de les branques era una manera d'ensenyar l'ansietat, en el còmic has d'intentar explicar les coses amb el màxim d'imatges i el que no puguis dir amb imatges, aleshores ho pots explicar amb paraules. L'ansietat és molt abstracta, a tots ens agafa d'una manera diferent, i jo vaig triar aquesta forma de mostrar-la.

 

Gabri Molist | Foto: Helena Molist
- La mort és un dels grans temes del còmic. Hi pensem massa o massa poc?
Crec que hi pensem massa, i és inevitable. Té a veure amb el fet que vivim en un moment que tendim a la soledat. Amb tota la proliferació de pantalles i xarxes socials, estem en un món de plataformes i miralls que ens fan estar sols. I quan estàs sol és quan penses en la mort. El protagonista té excessiva por a la mort perquè se sent sol. Això és típic de la societat occidental.

- En tota la història, l'estat del protagonista evoluciona. Quin és el missatge final que volies donar?
Em sento un explorador, els còmics són la meva manera d'investigar. Volia parlar de la mort, de la soledat i de l'amistat des de la ficció. Crec que és un llibre amb un final positiu, de lluitar per les coses que es tenen més que per les coses que no pots controlar. No volia donar un missatge en concret. Quan vaig començar el llibre no volia parlar de la solitud, volia parlar de la mort, però al final me'l vaig anar rellegint i em vaig adonar que tractava de sentir-se sol.

- La teva trajectòria com a il·lustrador l'has establerta a Bèlgica. Aquesta decisió és conseqüència del fet que a Catalunya no hi havia oportunitats?
Tal qual. Ja fa anys que estic aquí i hi tinc la meva vida. El còmic és un mitjà molt pobre pel temps que es necessita per fer un llibre, pels contractes i pels percentatges que guanyem per un còmic, guanyem un 10% de cada llibre, és un món molt volàtil. A Catalunya no es pot viure d'això, només poden fer-ho unes deu persones, a la resta ens costa molt. Bèlgica llegeix molt còmic i hi ha ajudes de l'estat, el públic en compra més. Vaig decidir quedar-me aquí per motius laborals, ara estic fent un doctorat en Belles Arts i tinc un sou de la universitat que em permet viure. Això a Catalunya no existeix.

 

Gabri Molist signant exemplars del còmic | Foto: Helena Molist
- A Catalunya es viu pitjor del còmic perquè en tenim menys tradició?
Crec que es deu a diversos factors. Catalunya i Espanya no tenen cultura de còmic com altres països. A més, la indústria és pobra, es produeixen a Espanya més llibres dels que es llegeixen. El repartiment dels percentatges del preu d'un llibre és de riure.

- Quan vas decidir dedicar-te a això, els teus referents eren també de fora?
A mi em va començar a interessar el còmic realment quan vaig arribar a Bèlgica. A l'Escola Massana em van ensenyar l'amor pel llibre il·lustrat, el llibre com un objecte d'art. Vaig tenir la sort de tenir professors com l'Arnal Ballester o la Clara-Iris Ramos, que em van ensenyar l'amor per la professió. Però va ser a Bèlgica que vaig veure que un altre tipus de còmic era possible. A Espanya s'entén la il·lustració i el còmic com a disseny i comunicació, i a Bèlgica va lligat a les Belles Arts, la concepció és totalment diferent.

- Tenint en compte aquest panorama tan precari, què significa per tu haver publicat aquest llibre?
Aquest primer llibre està sent una sèrie d'emocions que no sé destriar. Hi ha una part de felicitat, de veure que he sabut explicar una història, que no és gens fàcil. Ha sigut un procés de tres anys. Com que no es pot viure d'això ho he anat fent a estones. He gaudit molt fent-ho, ha estat un plaer. Abans havia fet autoedició, sabia a qui venia les coses, i ara el llibre viatja, no saps on està ni si arriba. És bonic veure que fas una cosa i que té impacte. Per altra banda, sento una mica de resignació en tant que el còmic no ha pogut fer el recorregut normal d'un llibre, amb presentació i festivals, a causa de la Covid-19.

Més informació: 

A

També et pot interessar