El Dia Internacional de la Cervesa

Es veu que ara fa 6 anys un grup d’amics amb ganes de gresca va crear el dia internacional de la cervesa. Diuen que la tria del 5 d’agost va ser per atzar. Malgrat ser una celebració més o menys recent, gràcies a les xarxes socials ja s’organitzen diverses trobades cerveseres arreu del món. No obstant això, els més puristes celebrem la festa de la cervesa per Sant Jordi. Mentre aquí ens regalem llibres i roses, a Alemanya les ampolles de Paulaner van que volen, aquell dia. 

 

És per això que avui, si m’ho permeteu, us faré la meva primera recomanació. A més, el curiós del cas és que la cervesa de la qual us parlaré la vaig descobrir per aquestes dates ja fa força temps. Era a Bèlgica, de vacances, i fotia un dia de calor intensa que gairebé ofegava. D’excursió a Bruges, vaig dinar en un petit restaurant que tenia una terrasseta encarada a un dels canals de la ciutat. 

 

A prop meu hi havia un home gran. Estava tranquil, llegint. Jugava amb les seves ulleres i de vegades aixecava la vista per censurar els crits dels turistes vermells com gambes que es passejaven per allà. Una cambrera guapíssima li va servir la comanda. No recordo què va menjar, però mai oblidaré què va beure. La noia li va servir una ampolla de Chimay Bleue. L’home en va fer un glop i va esbossar un tímid somriure. En aquell moment vaig saber que l’havia de tastar. 

 

Amb el meu mal anglès (de flamenc encara no en sé) vaig demanar l’àpat i la beguda. I sí, va valer la pena. La Chimay blava és una joia. El primer que vaig fer va ser ensumar-la. La seva aroma era intensa, penetrant. Amb els ulls tancats i fent córrer la imaginació i els sentits, vaig creure endevinar-hi restes florals. Una altra cosa que em va sorprendre fou el seu color fosc, quasi negre. L’escuma, ocre, era densa, però molt agradable quan entrà en contacte amb els meus llavis. Un plaer absolut. 

 

I en aquell moment, malgrat la cridòria del bestiar arribat des de tots els punts d’Europa i la calor, i malgrat les abelles que anaven boges per les crêpes que es cruspien una família de León allà a la vora, vaig gaudir d’aquell instant i del gust d’aquella Chimay. Creieu-me, l’heu de tastar. Serviu-vos-la en copa (millor si és en forma de calze) i no massa freda. A mi m’agrada  acompanyar-la amb formatge, però el pa amb tomàquet mai la farà un lleig. 

 

Cal tenir un dia internacional de la cervesa? En realitat no. Qualsevol dia és bo per beure’s una bona birra. I si és en bona companyia, millor. Si us sóc sincer, cada dia hauria de ser el dia de la cervesa. I amb més motiu, si és belga.