Règims

04/12/2013
De règims n’hi ha tants com vulguis però tots es resumeixen en una sola paraula: patiment. Una cosa curiosa és que tots els règims acaben al mateix lloc: enganxats a la porta de la nevera amb un imant. Sembla que el seu destí sigui sortir d’una pàgina d’internet, ser imprès i ser enganxat a la nevera.
 
El règim és una cosa que comences el dilluns i acabes el divendres a la nit perquè te’n vas a sopar a una pizzeria:
 
- Perdoni, que tindrien la pizza quatre formatges de règim?
- Ma che cosa dici!? Ma che cosa dici!?
 
He anat recopilant règims de la meva germana i de la meva companya i és per fer una enciclopèdia xatos. N’hi ha de diferents tipus i tots t’asseguren èxits i resultats espectaculars (he he he!).
 
Per exemple, el règim dels monjos del Tibet, atenció!. Sí, sí, és cert. Aquest règim és molt curiós: has d’agafar un bol amb aigua, posar-hi dos granets d’arròs durant tota la nit i l’endemà en aixecar-te t’has de beure l’aigua. Després pots menjar tot el que vulguis però sobretot has de fer això de l’aigua amb els granets d’arròs. I diu la pàgina “Ho assegurem: funciona”. I tant que funciona, però només al Tibet perquè al Tibet només tenen això per menjar, granets d’arròs. I tu aquí, a casa teva, obres la nevera i veus aquells pits de pollastre que sembla que et diuen:
 
-Yuhu! Yuhu! Som aquí, vinga xato, dóna’ns una mossegadeta rei!
 
I tu vinga, a beure l’aigua del bol per passar les al·lucinacions.
 
-Qui m’ha canviat els granets d’arròs per “tripis”...?
 
Un altre és el regim dels colors, un règim que ha seguit la meva companya (he he he!). Consisteix en menjar durant tota la setmana coses d’un sol color. La primera setmana, el color verd: amanides, bajoques, pèsols... La segona setmana, vermell: tomàquets, maduixes, pomes... La tercera, groc...i llavors és quan comença la bogeria. Un dia em vaig trobar a la meva companya menjant un entrepà de fuet:
 
-Però que fas!? T’has saltat el règim!?
-El fuet és groc, jo veig el fuet de color groc!!! D’acord??!!
 
No sé si us passa però sempre hi ha un amic que menja com una bèstia i mai engreixa. Està prim com un filet, el molt desgraciat, i a sobre li ho refrega a tothom:
 
-Jo menjo de tot però no engreixo! Ja m’agradaria engreixar i ho intento, però nens, deu ser cosa del metabolisme.
 
El metabolisme... La mare que et va parir! El paio menja com una llima i està primet, i per a més inri el molt capullo es demana doble ració i menja el que sobra dels altres, com les puntes de les pizzes, que molta gent es deixa:
 
-Que et menjaràs això? Que ho puc agafar?
-Agafa-ho, a veure si rebentes!
 
Em fa molta gràcia veure als restaurants aquelles senyores que es demanen un plat de pasta gran de primer amb salses greixoses, de segon un bon filet de vedella amb patates i guarnició, de postres una mousse de xocolata i a l’hora del cafè es demanen:
 
-Un tallat descafeïnat amb la llet desnatada i sacarina si us plau.
 
Un desgraciat, bon nom li han buscat, sí senyor. O que després de una “comilona” d’aquelles que fan època es treuen del bolso el “Biomanan” o el “Lipograsil”. És per ficar-los pastissets a la boca fins que rebentin!
 
-És pel règim, és pel regim -diuen les senyores.
 
I finalment el règim de les famoses: el règim de la carxofa. Té l’aval de gent famosa com la Rociíto o la Maria Teresa Campos i ara el comercialitzen a les botigues de dietètica per fer calerons, és clar. Però després d’un mes de patiment amb el famós règim de la carxofa i comparant els teus resultats amb els de la Rociíto, t’adones que la senyoreta en qüestió va entrar en una clínica i la van endollar a una màquina que li treia el greix i feia un soroll així com “CARXOFA-CARXOFA-CARXOFA”. D’aquí el nom xatos.
 
Hem de recuperar la nostra famosíssima dieta mediterrània. Jo crec que no cal patir tant per lluir un cos “Danone”. Hem d’estar orgullosos del nostre cos “Fabada Litoral” o “Petit Suisse”. I a qui no li agradi que no miri, cony!
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.