De rebaixes

Rebaixes, significat en català: acumulació de persones barallant-se per un tros de roba que es posaran en comptades ocasions.

 

Jo he fet molts coneguts a les portes de botigues de roba. Som com un grupet d’amics, com una O.N.G.: quedem allà, fem una cigarreta, parlem del Neymar, del preu del Villa, de la feina (els que en tenen) i ens acomiadem fins la setmana vinent.

 

- Vinga noi, que ja surt la teva.

- Hosti tu i només porta una bossa! Vinga xatos, fins la setmana vinent.

 

Les botigues de roba són molt curioses. Locals grans amb molta llum, els conductes d’aire condicionat a la vista (diuen que ho fa molt més modern), plenes de gent jove i la música a tot volum. He entrat en botigues i he preguntat quin dj punxava aquell matí.

És impossible mantenir una conversa amb una dependenta:

 

- Perdoni, pantalons de la meva talla!!!!! (POM POM POM la música a tot volum).

- ...

- Senyoreta, que tenen texans de la meva talla, si us plau!!!! (POM POM POM).

- ...

 

Pobres dependentes de botiga. Torturades tot el dia amb aquell soroll. A vegades es fan les sordes.

Clar que amb el sou que els hi paguen jo també faria el mateix que elles, perquè cobren una misèria. I mentrestant els seus caps surten a les revistes com els homes més rics d’Espanya... quina cara... i quina panxa tenen alguns!

 

Em fa gràcia que en algunes botigues les encarregades porten un aparell a les orelles per comunicar-se entre elles. Jo els hi faig bromes:

 

- Una hamburguesa amb formatge, patates mitjanes i una cervesa gran, si us plau. (POM POM POM)

 

També hi ha els dependents pilotes: només entrar a la botiga ja els tens al damunt i a més, són mentiders per naturalesa:

 

- Ostres, aquesta samarreta et queda com un guant. Sembla que l’hagin feta expressament per a tu. Jo en tinc una d’igual a casa meva (sempre en tenen una igual a casa seva).

- Segur? No creus que em va una miqueta justa?

- Així és com es porta ara.

 

I no parlem dels emprovadors... aquells llocs de tortura, petits, amb un focus al damunt del teu cap que et provoca una calor insuportable i on només hi ha un clauet per penjar tres peces de roba. Enlloc d’emprovadors semblen sales de tortura. Després ve el pitjor: sortir a fora a mirar-te als miralls.

 

- Què, et van justos els texans?

- Una miqueeeeeeeeeettttttta.

- No et preocupis, que després es donen.

 

Hi ha gent que col·lecciona bosses de botigues i després surten cada dissabte a el que jo anomeno “passejar la bossa”, per aparentar que compren roba tots els dies i perquè la gent parli d´ells com si tinguessin calers:

 

- Avui he tornat a veure a la Mariona de compres. Quina enveja!

- Mira-li un dia què ha comprat, xata, perquè porta les bosses buides. És una fantasma!

 

Tots els anys la moda canvia. Ara està de moda la roba dels anys 70 i 80. Li diuen “vintage”. Jo encara conservo samarretes del Naranjito i del Mazinger Z! Em van una miqueta petites, però com ara es porta la roba ben cenyida....cap problema!