La Conca prehistòrica des de dalt de la bici

Travessem un museu natural que amaga obres de fa 9.000 anys
Ricard Buigues
,
27/12/2013
Entorn

>> Montblanc – Ermita de la Santíssima Trinitat – Mirador de la Pena – Mas d’En Llort – Montblanc

 

Anem guanyant altura pel camí que s’obre en mig d’un escenari dibuixat per una abundant teixeda, alzines, roures, boixos de grèvols i til·lers. Són les portes naturals d’un museu que amaga obres d’art de fa prop de 9.000 anys. Ens aturem, respirem i intentem entendre perquè van triar aquestes muntanyes per assentar-se, cultivar l’art rupestre i aprofitar els abrics de les roques per convertir-los en uns santuaris que ara es mantenen amagats entre la densa vegetació del paratge natural de Poblet.

Ruta circular ben compensada, amb una intensa pujada per camins amples, tret d’algun senderonet, que ens durà al Mirador de la Pena des d’on es poden albirar els Pirineus. Després d’arribar a 1.020 metres iniciarem el descens. A l’inici de la baixada ens aturarem a contemplar els abrics d’art prehistòric declarats Matrimoni Mundial de la Humanitat.
 

Ermita de la Trinitat

Sortim de l’aparcament que hi ha a la part superior de les muralles de Montblanc. Iniciem l’ascens suaument pels mig dels boscos que delimiten amb la capital de la Conca de Barberà. El desnivell s’accentua quan arribem a l’ermita de la Trinitat. En aquest punt haurem de baixar de la bicicleta per creuar una cadena que impedeix l’accés de vehicles no autoritzats. Acabem d’entrar al paratge natural de Poblet.
 

Paratge Natural de Poblet

L’espai que visitem va ser declarat Paratge Natural d’Interès Nacional l’any 1984. Aquests boscos acullen grups de vegetació molt variada: pi blanc, pinasses, pins rojos, alzines, roures de fulla petita, castanyers, cedres, avets, oms, serveres, arboços. Si veieu volar alguna au majestuosa penseu que es podria tractar de l’àliga Cuabarrada, una espècie en extinció.
 

Mirador

La Font de l’Esport ens permetrà refrescar-nos i reomplir els nostres bidons. És com si algú l’hagués situat expressament com a zona d’avituallament habilitada per a la nostra ruta perquè està gairebé a la meitat del recorregut. D’aquí surt un petit senderó que en farà baixar en algun moment de la bicicleta. Això dependrà de la vostra habilitat per mantenir l’equilibri.
 
Val la pena pujar per arribar al Mirador de la Pena. Als nostres preus podem veure el monestir de poblet, fundat el segle XII en uns terrenys donats pel compte Ramon Berenguer IV als monjos de l’orde del Cister. Les muntanyes que hi al fons són els Pirineus. A partir d’aquí només ens queda fer un petit esforç abans d’iniciar el descens.
 

Pintures rupestres

Abans de la baixada  aprofitem per fer una aturada al Mas d’en Llort. Hi ha un parell d’abrics amb pintures rupestres, ben senyalitzats des del passat mes de maig. És un exemple de què amaga el conjunt de pintures de la serralada de Prades. L’Àrea forma part de l’art rupestre de l’arc mediterrani de la Península Ibèrica que l’any 1989 va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per part de la UNESCO. A la demarcació de Tarragona hi ha 39 conjunts d’art prehistòric. Tres s’han adaptat perquè puguin ser visitables, el Portell de les Lletres, El Mas d’En Llort i el Mas d’en Ramon d’en Bessó. La resta continuen protegits amagats en mig de la vegetació del bosc. Són un exemple de l’art rupestre llevantí amb prop de 9.000 anys d’antiguitat.
 
Eren llocs de reunió i de culte, indrets estratègics per a la caça. Descriuen escenes i composicions faunístiques, caçadors amb arc, animals salvatge i figures femenines. També veiem altres elements abstractes amb connotacions rituals. Han permès als historiadors deduir moments de la vida les activitats socials d’aquesta comunitat que va viure a les nostres terres fins a l’arribada de l’agricultura. Estan tancades amb unes reixes. Si les volem visitar, heu de consultar al Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre de Montblancquina és la disponibilitat dels seus guies.
 

Descens

Des del Mas d’en Llort afrontem una baixada trepidant fins a Montblanc. Només hi ha un parell de rampes que ens poden fer la guitza. Aquest tipus de rutes ens demostra que no cal fer 300 quilòmetres per trobar autèntics paradisos naturals.
 
>> Descarregueu-vos el track de la ruta clicant aquí.
 
 
Fonts d’informació:
 
 
--
 
(Article publicat a http://biketirant.wordpress.com)

  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar