Jump to navigation
- En quin moment vas descobrir que portaves l’humor a dins?L’humor sempre ha format part de la meva vida, com també la música. Mai vaig arribar al punt de decidir dedicar-m’hi professionalment, més ben dit, sempre m’hi he dedicat però ara em paguen per fer-ho (riu).
- Com et prepares els monòlegs?Doncs van sorgint de forma bastant orgànica, em fixo en coses i després les explico a l’escenari, no tinc un sistema predeterminat per la creació dels meus espectacles, la veritat.
- La teva font d’inspiració és…?La vida, els meus monòlegs són molt quotidians.
- Sabem que vas estar tres anys als Estats Units. Vas marxar a la recerca d’una oportunitat musical?Sí, vaig marxar per aprendre la música d’allà: blues, soul, country, ragtime... de tot.
- Ha millorat la teva carrera musical després d’aquesta experiència?Moltíssim, he madurat molt en tots els sentits.
- Què vas aprendre dels Estats Units?En general, és un país amb una gran riquesa cultural i un gran sentit del showbusines però no puc generalitzar sobre un país. Allà vaig conèixer gent d’arreu del món i cadascú em va aportar alguna cosa diferent, a la seva manera.
- Es viu bé fent humor en un context de crisi econòmica?Fer humor sempre és sinònim de qualitat de vida, encara que no sigui professionalment, és una bona vàlvula de felicitat.
- En els últims anys s’ha produït un boom d’humoristes. Actualment és més complicat destacar entre els còmics del nostre país?Novament no puc generalitzar. En el meu cas no ha estat un camí de roses, com en qualsevol altra professió. Si vols destacar, no n’hi ha prou amb ser el millor, ho has de demostrar i no només una sola vegada, has de ser graciós sempre.
- La improvisació i la guitarra marquen la teva diferència sobre els escenaris?Les dues coses són segells molt personals, sí.
- Amb la teva capacitat d’improvisació, entenem que quedar-te en blanc no et suposa cap problema. Recordes haver passat un mal tràngol sobre els escenaris?Sincerament, no recordo haver passat una mala estona sobre cap escenari.
- Què t’ha suposat passar pel Club de la Comèdia?Un abans i un després en la meva carrera de còmic.
- Pregunta obligatòria, d’on ve el nom de David Guapo?Al final no importa d’on vingui, és una creu que he de portar (riu).
- En què estaves pensant quan vas crear la paraula “frunjir”?Creia que era una paraula necessària per cobrir una necessitat i un vocabulari limitat en certs àmbits i així ha resultat ser.
- A l’hora de treballar, en quin àmbit et sents més còmode: televisió, ràdio, teatres, bars…?M’agraden tots, la veritat, però el directe és la meva predilecció, té la màgia de l’espontaneïtat.
I les 5 cançons de capçalera d'en David!
David Guapo Dissabte 28 de març, 21 h firaReus
