Goretti Martínez
,
08/10/2019
Música

Últim Cavall: “Necessitem la música com a motor d’expressió”

La banda, integrada per músics del Garraf, presenta el seu nou disc ‘Alaska’ aquest dissabte a la sala Hèliogabal de Barcelona
Últim Cavall

Foto: 

Cristina Casas
Després d’avançar un parell de singles, Últim Cavall presenta el seu nou disc, titulat 'Alaska'. És un treball nocturn i cru, que manté la personalitat del grup, amb la malenconia marca de la casa i el seu estil entre dream pop i shoegaze, però que deixa entreveure alguns raigs de llum. Amb una major presència de sintetitzadors i bateries seques i produïdes, la banda ha donat més protagonisme a les melodies a través de les veus i les guitarres. Últim Cavall són Rafa Monzó (guitarres i veu), Francesc Pascual (bateria), Jacob Serra (guitarres), Galdric Bover (sintetitzadors) i Toni Jordà (baix). Aquest dissabte seran a la sala Hèliogabal per presentar ‘Alaska’.
"Amb les cançons intentem viatjar amb la imaginació per fugir, ni que sigui per un moment, del lloc on ens trobem"

- Quina diríeu que ha estat l'evolució del grup des d'aquell primer EP autoeditat i el primer disc, 'Records de Kyoto', fins ara?
Hem continuat explorant la nostra forma de composar i entendre el so. Creiem que això ens fa ser més experimentats amb el nostre treball a l'estudi i aquest aspecte influeix positivament a la nostra tasca. Sabíem el que volíem millorar com a compositors i hem fet alguns canvis a l'hora de gravar i mesclar que ens han ajudat. Hem treballat amb diferents enginyers de so i hem masteritzat a l'estranger a un estudi analògic. Com a banda, fa més temps que toquem junts i això es nota al portar-ho al directe. I sobretot, seguim amb la mateixa il·lusió per tocar i per descobrir i escoltar música nova. Ens segueix emocionant fer música i anar a concerts. Pensem que és bàsic estimar i admirar músics i bandes. Seguim necessitant la música com a un motor expressió i una forma d'entendre la nostra vida. I per últim, pel que fa al ressò, al ser una tercera referència després de l'EP del 2015 i l'LP del 2017 (‘Records de Kyoto’, Discos de Kirlian) podem dir que hem tingut sort de tocar a llocs on es valora la música i l'artista. Ens sentim afortunats.

- Com sona 'Alaska'?
És un disc on hem intentat millorar en tots els aspectes respecte el disc anterior: buscar millors melodies, harmonies (que la cançó sigui maca amb guitarra i veu només). Després vam tenir 2 premises molt clares, accelerar els tempos sense deixar de sonar pop i sobretot gravar menys capes d'instruments però a l'hora que aquelles pistes tinguin molt més a dir. Vam evitar la superposició de pistes de l'anterior disc, sumant protagonisme a les veus i guardant tots els pedals de distorsió. Hem mantingut el so reverberat i l'ambientació però sense sonar tant sorollosos. És un disc més brillant quant a so però, alhora, és més nocturn i és una continuïtat de la melancolia d'Últim Cavall. És un tòpic, però estem molt contents ja que pensem que sona molt nostre, amb caràcter propi i sincer.

- En què us heu inspirat?
Amb les cançons intentem viatjar a un lloc amb la imaginació per fugir, ni que sigui per un moment, del lloc on ens trobem. És com quan estàs veient una pel·lícula o llegint un llibre, per uns moments deixes d'estar mentalment on et trobes i et capbusses allà on et porta la pel·lícula o el llibre. Ens agrada que ens passi això quan escoltem cançons, i també és el que intentem fer quan les escrivim i composem.

- Com serà el directe?
Volem fer créixer les cançons. Hem treballat molt aquest estiu per muntar un concert intens, buscant un viatge per l'oient i per a nosaltres. Notem molt aquesta diferència perquè en haver-hi tempos més ràpids i cançons que fan crescendos i que són molt intenses, recordo que els primers cops que preparàvem el concert ens cansàvem molt físicament. Ens ve molt de gust tocar, fa un any i un mes que no ho fem i això segur que es desprèn a l'escenari. En tenim moltes ganes.
 

Més informació: 

Últim Cavall a Bandcamp

També et pot interessar