Arnau Martínez
,
20/12/2018
Família

Marta Sas: “Els nens han d’aprendre a gestionar la frustració, no viuen dins una bombolla"

La responsable de Salix dóna alguns consells sobre com gestionar les compres de Nadal

Foto: 

Cedida
Marta Sas
Les festes de Nadal són dies d’excessos i de consumisme. Sovint hi tenim una relació d’amor o d’odi infinit, sembla que no hi hagi grisos. Sopars de feina, dinars familiars, regals i més regals. Per saber com gestionar la quinzena de desembre i sobretot el cúmul de regals, hem conversat amb la Marta Sas (Reus, 1986). Sas és ambientòloga i, després de treballar com a tècnica ambiental i amb la maternitat entremig, va decantar-se per un món que l’apassiona: els esdeveniments i la sostenibilitat. Aquest desembre ha organitzat diversos tallers per un Nadal conscient amb el Portal.
"Per a mi, el millor regal és el temps. Dedicar temps a una persona. Es pot fer de dues maneres: que el regal sigui estar amb ella o dedicar temps a pensar el seu regal"

- El Nadal són dies d’excés de consum...
Primer de tot hem de posar l’accent en el concepte reduir. No vol dir quedar-se a zero, sinó seleccionar molt bé. En tots els àmbits. En els regals, en lloc de fer vint-i-tres regals, fem-ne tres que siguin molt concrets per aquella persona. Trenquem-nos el cap en tres i no cal que pensem en vint.

- I les activitats nadalenques, els sopars, els dinars?
Pel que fa a les activitats, hem de pensar que ho fem per gaudir. No podem arribar a sis activitats que estan programades i anar corrent d’una a l’altra. Ho fem per la criatura i finalment l’acabem atabalant. I els sopars el mateix, si hi anem de mala gana i amb ressaca de l’anterior, potser val la pena no anar a aquell i gaudir dels altres. Es tracta de seleccionar i prioritzar.

- Com es pot equilibrar Tió, Reis, amic invisible, Pare Noel...?
Val més poc i bo, és el que deia a l’inici. Per exemple, en família ens podem ajuntar i fer-ne només un. L’energia que dediques a aquell regal és més compartida. I la frase típica de l’amic invisible: “amb 10 o 15 euros és molt justet”. Pots elaborar tu el regal, és més bonic. Ens fan quinze regals i només ens fa il·lusió un o dos, doncs regalem només aquests. Sovint obrim regals com si fossin ous de xocolata!

- Què en fem de les joguines oblidades amb les quals mai hem jugat?
En el millor dels casos es queden en un bagul i de tant en tant van sortint. I en d’altres, com que hem de comprar tants regals, acostumen a ser de poca qualitat i duren ben poc. A vegades, els regals queden arraconats perquè satisfan la il·lusió de qui els regala, però no la del nen. Anem a la botiga i diem “nen de 6 anys que li agraden els cotxes”. Són etiquetes, cada persona té un caràcter, una personalitat i uns gustos més complexos que aquestes tres premisses tan generals. 

- Com gestionem les emocions dels nens quan veuen que no els hi han regalat el que volien?
Els adults enfoquem el Nadal als nens. Si volem que estigui content i feliç, per què no li regalem allò que vol? No allò que demana espontàniament, sinó fixem-nos-hi en allò que realment volen. En un dels tallers va sortir el fet que la majoria de plors són perquè no tenen el regal i no perquè no tinguin prou regals. Cal mirar més i encertar el regal. El nen té tot el que necessita, té altres joguines, pot compartir-les amb els seus amics... I fins i tot dir que aquest cop no ha pogut ser. Els nens han d’aprendre a gestionar la frustració, no viuen dins una bombolla. 

- Quines característiques ha de tenir un bon regal?
Per a mi, el millor regal és el temps. Dedicar temps a una persona. Es pot fer de dues maneres, que el regal sigui estar amb ells, una experiència, passar una tarda junts... O d’altra banda, dedicar temps a pensar el regal. Els interessos, els gustos, com se sent aquella persona, quines possibilitats té... Un bon regal és el que s’adequa a la persona a qui el fem. 

- I pel que fa a les joguines en els nens?
Les joguines han de ser versàtils, que es puguin utilitzar de moltes maneres diferents. Poc dirigits, que hi puguis jugar individualment i col·lectivament amb nens que tinguin altres interessos. Aquesta joguina durarà molt més, aportarà més valors al nen: compartir, negociar, discutir, crear i imaginar. 

- S’ha d’apostar pels regals no materials?
I tant! També és una manera de reduir residus. A més, afavoreix el que dèiem, passar temps amb aquella persona. Ens costa molt imaginar i regalar una experiència, però hi ha un ventall increïblement gran. Podem regalar un taller de massatge infantil a mares i nadons, pagar una extraescolar a un nen en el cas que els pares no ho puguin fer, un val de dinars preparats a una persona que va sempre de bòlit... Sovint ens posem un pressupost, 50 euros per exemple, i no trobem cap experiència que tingui aquest preu. Potser és millor passar tot un dia amb aquella persona perquè el temps té un valor.

- Valorem suficientment els regals?
No, com més tens, menys valores el que tens. El dia 8 de gener, amb la tornada a l’escola, la pregunta acostuma a ser quants regals t’han fet i no quins. Valorem la quantitat i el valor econòmic i no què ens volen transmetre amb aquell regal o què ens aporta. Per exemple, els regals manuals. Econòmicament costen poc, però potser hi has estat sis hores. Quan fem venir el fontaner a casa, sis hores són molt cares! I sis hores de la tieta fent una bufanda?

- Per acabar, el carbó és una bona eina?
Jo sóc la primera que l’utilitzo! No dic que s’hagi d’eliminar perquè és una broma bonica, però vincular el Nadal amb els regals ens pot generar desavantatges als adults i tensió als nens. La frase de “just quan tenim vacances és quan es porta pitjor” té un perquè. Li estem posant pressió a la criatura i no la pot gestionar. D’altra banda, estem funcionant amb el xantatge, “si et portes bé, els reis et portaran regals; si et portes malament, carbó”. Realment volem funcionar així tot l’any? Sempre haurem de tenir la carta del carbó. Els nens corren, s’embruten, es trenquen els pantalons, busquen el límit dels pares perquè no saben on és i no coneixen les normes. Hem d’inculcar-los que han d’actuar d’una manera concreta perquè és la correcta, no perquè hi ha contraprestació.

Més informació: 

Web Salix
Facebook Salix

També et pot interessar