Jump to navigation
Les trobem a l’emblemàtic bar de L’Amistat de Mollerussa, punt de trobada del moviment i un espai que va recuperant el seu dinamisme històric. La sala està presa pel soroll, i és que avui, moltes d’elles venen amb els nens. Aquests dies són molt especials. Ja falta ben poc per la Fira de Sant Josep i els nervis es noten en les trobades de la Rebel·lió de les llanes. La Fira és l’escenari per excel·lència per sorprendre amb una nova acció, la que han estat elaborant durant els darrers mesos les incansables teixidores de l’Urban Knitting Pla d’Urgell.
La Isabel és la principal impulsora del grup. Va arribar fa sis anys de Barcelona i va impulsar l’associació per conèixer gent tot fent el que li agradava fer, però en societat. I així neixia La Rebel·lió de les llanes a les xarxes socials i poc a poc va acabar esdevenint un grup intergeneracional que compartia afició. Paral·lelament, i fruit de la bona acceptació que va tenir el grup, neixia també l’Urban Knitting Pla d’Urgell (UKP), un pas més enllà que porta l’afició al carrer. Ara, el grup el formen dones del Pla d’Urgell però també de municipis propers. I diem dones perquè, tot i que està obert a tots els públics, de moment no tenen cap integrant masculí.
Així doncs, neixen dues entitats lligades (o cosides!) que comparteixen finalitat —reivindicar el món de la llana— però que ho fan amb mitjans diferents. D’una banda, la Rebel·lió de les llanes es planteja com una activitat de lleure i socialització, un espai on compartir una afició que normalment es queda en la solitud de casa. Per la seva banda, l’UKP busca alterar amb tots els seus colors la vida quotidiana, sovint en blanc i negre. Les seves accions, o “urbans” —com els agrada anomenar-les—, es fan amb nocturnitat i sense permís. S’afanyen a dir que no es tracta d’una gamberrada, ja que no es pretén fer malbé res, sinó tot el contrari: volen aportar positivitat i color, es busca la sorpresa, la rialla i la complicitat. Tot plegat, per reivindicar que fer ganxet no és una activitat estancada, sense utilitat i per a persones grans. Volen trencar tòpics i plantegen la llana com una activitat dinàmica que pot fer-se en grup.
I la veritat és que, veure-les treballar, fa goig. En l’ambient hi afloren les idees fresques i una gran il·lusió per aconseguir cada projecte. Sorprèn la serietat i el compromís amb què es prenen l’organització i planificació de les intervencions, coordinant les persones necessàries per fer la feina prèvia, el disseny de l’esbós i la confecció, però també per desenvolupar la intervenció urbana el dia assenyalat, o aconseguir els patrocinadors que proveeixin de matèria primera a aquestes agulles inquietes.
Però no totes les urbans que fan són al mobiliari urbà. N’han fet de solidàries, fent bufandes per a la Creu Roja, tenen l’honor d’haver vestit els gegants Lo Parrot i la Maria La Palla, també han fet l’EmotiCotton, un llibre de roba per al Saló del Llibre, que custòdia ara la Biblioteca. I tantes altres accions que recullen en el seu blog. També fan trobades amb altres grups d’Urban Knitting, com la de l’any passat, on cada grup feia un tapís del seu territori.
I és que el moviment s’ha escampat com una taca d’oli per tot el territori, sense una estructura orgànica, com ho fan les iniciatives insòlites que cobreixen una necessitat humana difícil d’explicar: la catarsi. Elles potser no ho saben, però el que fan s’assembla bastant, salvant les distàncies, al que fa anys que predica l’escriptor xilè Alejandro Jodorowsky amb la seva psicomàgia. Jodorowsky diu: “l’acte poètic ha de ser sempre positiu, anar en el sentit de la construccció i no de la destrucció... l’acte és acció i no reacció vandàlica. El xoc causat per l’acte ha de ser positiu”. Omplir la ciutat de colors i fer-ho sense permís i amb nocturnitat, no és un acte poètic ple de positivisme? Si ho voleu comprobar, estigueu atents a la Fira de Sant Josep. Les dues passades edicions ja van sorprendre amb les seves ‘urban’ i aquest any no us deixaran indiferents!
