Jump to navigation
“Creus en la raó com si la raó fóra raonable”. Edmond Jabès.
* * *
(Per descomptat)
Per descomptat que la culpa sempre és dels altres. Qui els mana ser tan semblants al més previsible de nosaltres!
(Recital)
Un teatre de poble. Rastre dels pastorets per les tripes on hi ha el camerí. Fetes les proves de so. Un entrepà menut per sopar. Dues hores de carretera. S’apaguen els llums de la sala. S’encenen els de l’escenari. L’atac de pànic de costum. La sensació de que em quedaré en blanc i no recordaré les cançons. Una guitarra, una carpeta al faristol, dues harmòniques; material propi, que el públic –mig poble- que ha vingut no coneix de res –tret de quatre de l’organització, que m’han escoltat algunes cançons via xarxa. Ni efectes, ni trucs, només la proposta de la paraula cantada: un tipus amb una guitarra cantant i tocant el que escriu –amb la “carta di comodo” de bons poetes musicals . Uns segons abans de sortir, un ratinyol blanc travessa en diagonal tot l’escenari. Alguns musiquets mesquins, que em posen a parir amb ullal tavernari, no farien una cosa semblant ni que els hi anés la vida. En fi. Ja s’ho apanyaran. El camí ve de lluny i l’expedició continua. A meitat de la primera cançó ja estic tranquil i a gust. No sé on s’ha amagat el ratinyol blanc.
( Destí)
intentant comprar-li un abonament d'anada i tornada al destí - suposada cara de jutge emprenyat- però ni es presenta a la taula de negociacions.
predestinats ell i jo i tu? ell amb desmenjada eficiència administrativa. tu i jo amb calfreds d'improvisades arriscades amb magre guany si ens perdona, i amb desproporcionat càstig si errem el pas.
perlada la vidriera de la cafeteria. la cambrera em tracta de vostè... tampoc deu saber per on para la finestreta on poder comprar-li un abonament d'anada i tornada al jutge emprenyat.
(Interiors)
Dies en que necessites que t'endevinen i et facen l'entallat tornaveu
i on només culls fullaraca previsible en l'entregent i el pas barrat als carrerons essencials del laberint.
Màscara suada i peus nafrats. Fantasmes arnats que retornen. Per quins set sous la inèrcia t'ha tret del joc de l'oca oníric?
Dies cretins que potser t'has guanyat a pols de conformitat davant tants cosmètics despropòsits.
De darrera el cortinatge la veu de Cioran et sembla melodiosa i congruent.
L'alarma de la raó recupera un patètic gest infantil i et tapes les orelles enmig la sorda tronada.
( A una poeta amiga)
et voldran estandaritzar, que siluetejada amb pedreria ensucrada formes part del catàleg.
quin orgull acompanyar, potser maldestres, la teua resistència d'ungla de gata escaldada!
si mai defalleixes, oh cruïlles ingrates a repèl, en el sigil i la justa ràbia que caça presències d'absències
recorda les nits ansioses en que buscaves, entre la brossa dels bufats, un termini més per tornar a udolar amb salmòdia de versicles flamígers.
(L'estranya parella)
L'estranya parella, titlla la xafarderia insidiosa. Com si no pogués haver-hi un replà mansuet després del forcat del dolor.
Dos supervivents en el delicat tardet sense peatges; una carícia des de la diferència, un signe de perdó enllà de les ferides, un refer-se golut en la joia a cegues.
L'estranya parella... Més val semblar un Saks - l'humorisme dels tràgics- que segons quins altres reescalfats de sèrie ínfima.
En el reflex d'un aparador els veig retornar alleujats des de l'aspre xantatge del tot o res.
(De tard en tard)
De tard en tard es presenta un record que creies cauteritzat i periclitat i es posa a fer de fiscal i ho grapeja tot i et fa sentir com el pitjor del pitjor.
Qui fou aquell salvatge que negà un tebi monosíl•lab absolutori a temps? Quin humus tòxic el generà? De quin calaixó o fossat perdut retorna? Què ha vingut a exigir?
Josep Igual ha publicat una vintena llarga de llibres: poesia, narrativa, dietari i assaig.En íntima relació amb la seua obra literària, musica textos propis i aliens com a cantautor, i ha fet diversos enregistraments i nombrosos recitals arreu dels nostres països.
