,
11/07/2014
Filosofia

Balla'm

Porta’m allí on neixen les petjades

I conta’m qui ha dissenyat aquesta lluna

Tan plena que regalima de desig.

Camina’m ara que la gent no mira,

Mira’m quan aquesta foscor marxi

I t’explicaré la història d’aquesta llacuna

Si és que n’arribo a saber-ne alguna cosa.

Buscaré explicar-te-la amb els meus dits

Perquè no hi ha res millor que el silenci

Ni tampoc res pitjor que pell lluny de pell.

Balla’m entre els tarongers silvestres

O pinta a la meva galta els teus llavis;

No els esborris fins que jo no sigui vell.

Despulla’m la timidesa que em disfressa,

Que em condemna a no ser tan jo com vull.

Porta’m allí on et vaig conèixer a tu

I et contaré el conte de les olives nocturnes

Si es que no marxen volant a la llacuna,

Allí on l’aigua és llum de sol, nocturna

i tan càlida que fa de la neu un plugim.

Però sobretot balla’m perquè pugui ballar jo.

 

 

*Poema / diàleg entre un servidor i Cristina. Ella les imatges ballades i jo els sons llegits.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.