Filosofia 200mg
,
08/11/2011
Filosofia

Braços de Pollastre, un conte col·lectiu

  • Aquest conte només és un inici d'història que voldria que aquella gent que el llegeix el vagi completant. Sempre he pensat que pel fet de llegir-la una història s'amplia. El lector també escriu, tanmateix s'ho guarda per a sí. Aquesta vegada però us convido a que completeu aquest conte. No importa com varii, l'important és que flueixi, que us atreviu a dir la vostra. No tingueu por d'escriure, tampoc passa res si ningú s'hi atreveix, tanmateix em semblava una proposta bonica.

 

Braços de pollastre

Braços de pollastre es va enamorar sense haver-ho pogut explicar. Aquella moto serra li havia jugat una molt mala passada. El seu cap carburava grans idees, potser les millors idees imaginables produïdes dins la biblioteca subaquàtica, però no tenia ales per a volar, només uns braços que semblaven els d'un pollastre desplomat. No importava que llegís molt, ni que els seus pensaments semblessin quasi reals. S'havia acostumat a viure de temporalitats imperfectes i, sobretot, s'alimentava de futurs inabastables.

Quan sortia de la biblioteca semblava un àngel, s'embolcallava amb l'aigua de la mateixa manera que els éssers de llum fan amb les seves vestimentes. Massa somnis. Volia ser l'ajuda dels demès perquè no volia ser la seva pròpia fortalesa. Aquell dia, Braços de pollastre va decidir que es dedicaria a ajudar a trobar núvia al noi que ella mateixa estimava. Malgrat no tenir capacitat per l'escriptura i sentir una timidesa massa eixordadora  com per poder parlar es va posar a crear els millors somnis, les millors meditacions i els millors desitjos per ajudar al Fred a enamorar l'Hivern.

 

Segueix en l'apartat de comentaris. Si no trobeu la continuació la podeu escriure vosaltres.
 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Bus to the Future
07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
Llegir més
No esperis a què Déu t'ajudi
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
Llegir més
Simiòleg
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
Llegir més
Per seguir existint ballaries amb mi?
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
Llegir més
Una àngel ha vingut a veure'm
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
Llegir més
Despullant-me pel Delta
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
Llegir més
La Lluna als seus ulls
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.
Llegir més