CONTRAODA DEL RIDÍCUL

01/01/2012

 

Si pujo cinc esglaons abans de què es tanqui la porta els meus pares em regalaran la Master System II. La porta es tanca després d’haver saltat al novè. Els pares no me la porten. Si la propera persona que passa pel carrer és una noia, l’any vinent tindré parella. Passa una noia, l’any vinent res de res. Creences i anhels de l’any 1994, Roman, 12 anys.
 
Em desperto, si obro els ulls i són més de les dues del matí al rellotge aprovaré l’examen de Lògica. Són just les dues del matí, només passen 20 segons. Aprovo l’examen de lògica amb bona nota. He guanyat poders que abans no tenia? No, simplement en aquest cas he passat a l’acció. He fet el que tocava.
 
Em fa una mica de vergonya reconèixer que he jugat a aquests tipus de joc que jo anomeno “jocs amulet”, que només serveixen per donar-me confiança. Recordo quan la meva àvia em va regalar una avellana a mode d’amulet tot assegurant-me “si portes aquest fruit sec a sobre mai vindran els extraterrestres. Jo tenia molta por a possibles abduccions quan era petit i això em va calmar. No ha vingut cap extraterrestre a buscar-me, tampoc hagués vingut si no l’hagués portat però hagués viscut menys tranquil.
 
La por fa que busquem la seguretat fora de nosaltres mateixos i també fa que veiem senyals i indicis en tot allò que passa. Què m’agrada una noia que es diu Diana, no paro de passar per davant d’una immobiliària que té el mateix nom. Sempre havia existit, estava davant de casa meva a Barcelona, però en aquell moment, el rètol “Diana immobiliària” es va convertir en una premonició. Allò volia dir alguna cosa: que jo estava massa capficat en Diana encara que pensés que significava que sortiria amb ella.
 
Les senyals, els símbols o les premonicions sí que tenen alguna cosa a dir-nos, crec jo. Ens volen dir que els nostres anhels ho són i que fins que no ho intentem o no els oblidem ens obligaran a donar-los-hi importància. Això vol dir que hem de lluitar per aconseguir-ho, que hem de fer algun esforç, que no només val desitjar, que sense acció no hi haurà recompensa o que la hi haurà molt poques vegades. 
 
Si escric aquest article i el publico, a part de despullar alguns sentiments meus i exposar-me a fer el ridícul, tu esbossaràs un somriure. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.