Filosofia 200mg
,
01/01/2012
Filosofia

CONTRAODA DEL RIDÍCUL

 

Si pujo cinc esglaons abans de què es tanqui la porta els meus pares em regalaran la Master System II. La porta es tanca després d’haver saltat al novè. Els pares no me la porten. Si la propera persona que passa pel carrer és una noia, l’any vinent tindré parella. Passa una noia, l’any vinent res de res. Creences i anhels de l’any 1994, Roman, 12 anys.
 
Em desperto, si obro els ulls i són més de les dues del matí al rellotge aprovaré l’examen de Lògica. Són just les dues del matí, només passen 20 segons. Aprovo l’examen de lògica amb bona nota. He guanyat poders que abans no tenia? No, simplement en aquest cas he passat a l’acció. He fet el que tocava.
 
Em fa una mica de vergonya reconèixer que he jugat a aquests tipus de joc que jo anomeno “jocs amulet”, que només serveixen per donar-me confiança. Recordo quan la meva àvia em va regalar una avellana a mode d’amulet tot assegurant-me “si portes aquest fruit sec a sobre mai vindran els extraterrestres. Jo tenia molta por a possibles abduccions quan era petit i això em va calmar. No ha vingut cap extraterrestre a buscar-me, tampoc hagués vingut si no l’hagués portat però hagués viscut menys tranquil.
 
La por fa que busquem la seguretat fora de nosaltres mateixos i també fa que veiem senyals i indicis en tot allò que passa. Què m’agrada una noia que es diu Diana, no paro de passar per davant d’una immobiliària que té el mateix nom. Sempre havia existit, estava davant de casa meva a Barcelona, però en aquell moment, el rètol “Diana immobiliària” es va convertir en una premonició. Allò volia dir alguna cosa: que jo estava massa capficat en Diana encara que pensés que significava que sortiria amb ella.
 
Les senyals, els símbols o les premonicions sí que tenen alguna cosa a dir-nos, crec jo. Ens volen dir que els nostres anhels ho són i que fins que no ho intentem o no els oblidem ens obligaran a donar-los-hi importància. Això vol dir que hem de lluitar per aconseguir-ho, que hem de fer algun esforç, que no només val desitjar, que sense acció no hi haurà recompensa o que la hi haurà molt poques vegades. 
 
Si escric aquest article i el publico, a part de despullar alguns sentiments meus i exposar-me a fer el ridícul, tu esbossaràs un somriure. 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Bus to the Future
07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
Llegir més
No esperis a què Déu t'ajudi
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
Llegir més
Simiòleg
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
Llegir més
Per seguir existint ballaries amb mi?
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
Llegir més
Una àngel ha vingut a veure'm
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
Llegir més
Despullant-me pel Delta
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
Llegir més
La Lluna als seus ulls
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.
Llegir més