,
05/09/2012
Filosofia

El meu primer Best-Seller: Jürgen contra les SS

 

El món de les editorials en particular i el de l'escriptura en general estan un xic malament avui en dia. O passes gana o escrius best-sellers. Les cares reconegudes tenen el seu sou garantit, els demés per molt que demostrin que tenen alguna cosa interessant a dir ho tenen fotut. Per tant, si es vol viure bé i no s'és una cara famosa, s'ha d'escriure segons els interessos del públic. Sobretot que no es confonguin conceptes com “necessitat” i “interès”.

 

Si no es vol morir d'inanició i es pretén viure de l'estimada “lletra” s'han d'agafar uns quants ingredients i posar-los en una turmix. Dos-cents grams de clixés filosòfics, uns quants pessics de referències d'autoajuda, personatges tòpics i si és possible que siguin bons quan per essència haurien d'ésser dolents, molt dolents. També un conflicte amorós seria interessant.

 

Ja m'imagino la seva sinopsis:

 

Jürgen el jove nazi (ja tenim l'essència dolenta) és un SS molt ben preuat pels seus superiors. És estricte amb els jueus (no para de matar-ne, vaja) però porta una vida distesa i molt promíscua, fins al punt de fornicar-se a la dona del comandant Karl Hanke la qual s'arribarà a enamorar d'ell en secret.

 

Tot canvia quan a Jürgen li cau a les seues mans el llibre La República de Plató (ja tenim la filosofia). És llavors quan el jove SS comença a comprendre que la seua vida ha estat una farsa, un despropòsit. La lectura de l'episodi de la caverna l'enlluerna i li fa entendre que els jueus no són mala gent sinó ignorants que si han fet tot el mal que han fet (el tòpic) ha estat per ignorància. De fet pocs jueus han llegit Plató a l'Alemanya de 1939.

 

L'esposa de Karl Hanke, per a més inri, li explicarà a Jürgen que ha caigut un llibre perillós a les mans dels nazis que els està transformant en vampirs. El Zaratustra de Nietzsche, el més malvat dels llibres (clixé tòpic, tòpic) està destrossant la integritat de tots els ciutadans aris alemanys. Els està convertint en éssers famolencs de sang i de guerra. Només el jove que ha llegit Plató i que està salvat del perill de convertir-se en un vampir nazi podrà ajudar el món a evitar el domini d'aquestes criatures tan terrorífiques. La seua amant, el seu amor secret i impossible li serà de gran ajuda.

 

Europa corre perill, Hitler té un pla: vol imposar la moneda única, anomenada Ewro (una mica d'humor si us plau). El pla de Jürgen consisteix en marxar a Espanya com a diplomat de Hitler per persuadir en secret al General Franco per tal que no participi a la Segona Guerra Mundial i una vegada instal·lat al país de la piel de toro buscar a Garbo perquè elabori el pla secret que serà conegut com el Desembarc de Normandia.

 

Per la seua banda Karl Hanke que dubta des d'un inici d'aquest noi intentarà trastocar-li els plans però la seua dona no li permetrà, el matarà i intentarà suïcidar-se però només aconseguirà quedar-se en coma (per possibilitar una segona part morbosa) i el doctor Menguele se l'endurà amb ella a Brasil per fer-ne experiments.

 

 

O potser serà millor escriure sobre homes llop metrosexuals tot robant la història de Romeu i Julieta? Potser aquesta idea és millor. Decidit. Li posaré Amanecer.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.