,
29/01/2013
Filosofia

Els meus filòsofs il·lustres

 

Fer filosofia té a veure amb quelcom paregut a aprendre a fer camí. Aprendre a moure’s per la vida i a saber gaudir d’aquest moviment. Per poder fer rutes vitals s’ha de saber elegir guies perquè ens ensenyin a orientar-nos per nosaltres mateixos. Entenc que la filosofia és un intent de possibilitar que la gent aprengui a moure’s per sí mateixa. Si, per contra, es vol seguir el camí marcat per un altre, digues adéu a aquesta disciplina, no et farà gens de falta. No em sembla trist no triar la filosofia, ni molt menys. Hi ha gent que per sobre de tot busca la seguretat, llavors filosofia ni pensar-ho. La filosofia s’aproxima més a la llibertat. Parlo de la filosofia tal com l’entenc, és clar.

Doncs bé, avui voldria presentar mestres de camí, exposar i convidar a lectures que fan pensar i que sobretot inciten a actuar, a agafar les regnes de la pròpia vida. Heus aquí els meus filòsofs il·lustres:

Diògenes  de Sinope (S.IV a.C): D’ell només se’n guarden anècdotes i algunes ensenyances. Com a anècdotes (certes o no) cal destacar la que el contraposa a Alexandre el Gran. L’emperador macedoni, se diu, va anar a buscar al filòsof cínic per tal que l’hi ensenyés lliçons de vida. A canvi li donaria el que el savi volgués. Diògenes només volia que Alexandre deixés de tapar-li el sol, que s’apartés del seu davant.

Aquest filòsof representa la figura del savi lliure. Com a tal sap que la llibertat és el seu bé més preuat i això farà que no depengui ni tan sols del rei. Diògenes, representant d’independència, carregat d’ironia i sobretot de compromís amb la veritat perquè els filòsofs cínics no predicaven conductes, les practicaven i en donaven exemple sense buscar fer-ne d’elles una ètica predicable.

Friedrich Wilhelm Nietzsche. Nascut l’any 1944 a Röcken. Paradigma de precocitat i d’honestedat va conseguir una plaça de professor d’Universitat  amb 26 anys, no li va caler tesis doctoral, els seus mèrits l’emparaven. Nietzsche és enigmàtic, però Nietzsche és un filòsof molt potent, és com una teràpia de xoc. Si es busca certesa, amb Nietzsche un no s’ha de confrontar perquè ell filosofa a martellades.

Nietzsche posa en dubte les tradicions. Posa en dubte els egos, els dogmes i a la vegada convida a fer una autocrítica forta perquè d’ella en surti un ésser més lliure de lligadures passades a prejudicis socials, turments i morals d’eucaristia. Per a més inri, el filòsof alemany no vol deixebles. Ell et deixa sol en el teu camí, és com un mestre d’aquests que et fan agafar consciència de les coses per tu mateix. S’avança, d’alguna manera, al model pedagògic constructivista sense caure en els seus errors naïfs.

Una de les frases més conegudes seues és la mítica “Déu ha mort”. D’allò que no se’n parla és de lo que bé a continuació “... i l’home l’ha matat”. Qui és l’home? Quins homes han matat Déu? Aquells que han volgut ajuntar fe amb raó perquè volent investigar cada vegada han reduït a Déu a un espai menor, mínim, inexistent. D’alguna manera allò que diu Nietzsche és que són els platònics els que han matat a Déu (entre ells els cristians) per voluntat d’explicar-ho tot. Una vegada mort Déu, o millor, una vegada l’ésser humà deixa de creure en Déu què queda? Doncs actuar i fer-se’n responsable cadascú de les seues accions. Intentar no queixar-se de la falta de sentit sinó crear sentit.

Senzillament, filosofia per a persones inquietes i que busquen deslliurar-se de perjudicis. Deixo aquí bibliografia per si de cas i si veig que agrada l’entrada seguiré introduint més filòsofs per convidar a la seua lectura. No cal dir que si algú té alguna dubte o crítica jo encantat de respondre.

 

Bibliografia:

-          García Gual, Carlos (2005). La secta del perro: vidas de los filósofos cínicosAlianza. Madrid.

-          Friedrich Wilhelm Nietzsche: La gaia ciència. Traducció de Joan Leita. Barcelona: Editorial Laia, 1984.

-          Friedrich Wilhelm Nietzsche: Ecce Homo: com s'arriba a ser allò que s'és. Traducció i pròleg de Josep Maria Terricabras. La Creueta (Girona): Editorial Accent, 2007.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

06/04/2021
Déu preferí a Abel i Caïm, en veure's rebutjat, decidí matar al seu germà petit. Ja en el Gènesi es veuen les conseqüències de la insuficiència i de la mancança.
09/01/2021
“Després de 3 setmanes suportant aquells ruixats, tota la comunitat va acceptar la decisió d'abandonar el seu refugi subterrani i marxar a viure definitivament en un altr
29/04/2020
Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un
30/03/2020
Aquests dies estic fent l'esforç de centrar-me molt a comprendre i a evitar jutjar.
23/03/2020
Una de les propostes que em va semblar més curioses de la meva llicenciatura de filosofia fou la proposta experimental del filòsof nord-americà John Rawls.
20/03/2020
Aprofito el confinament per fer reflexió perquè a diferència del que proposa Fernández Díez, tot ha de poder ser qüestionat, d'altra banda es cau en el dogma i el dogma pot caure en barbàrie.