,
04/12/2013
Filosofia

Els teus amics "bessons"

Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres. Alguns seran radiants com un sol d'estiu, d'altres enèrgics com el vent de dalt en ple hivern. Passa el temps i a molts d'ells els hem de rescatar de l'oblit tot fent una ganyota d'enyor. Passarà el temps i futurs inquilins ocuparan el lloc deixat pels altres.

Però de ben segur que tothom haurem tingut al llarg de la nostra vida diferents amics que hauran sigut els nostres inseparables, aquells a qui anomeno “bessons”. Tot Sherlock Holmes té el seu Watson, tot Mortadel·lo el seu Filemó. Amb aquests compartirem intimitats i viatges com si de la nostra ànima bessona es tractés. A la infància corres mil aventures amb el teu bessó o bessona i de manera inconscient i ingènua viatges fins a l'infinit, dissenyes malifetes, inventes històries i comparteixes el teu temps com si també fos de l'altre.

Sempre hi ha un punt de secretisme amb les amistats bessones. Sempre hi ha tresors amagats que només compartiries amb el teu company inseparable. Cromos, trapelleries, curiositats... que enforteixen la relació. Així vas creixent, compartint sense adonar-te'n de què hi ha algú que forma part del teu ésser d'una manera més propera que ninguna altra.

Et fas gran i potser l'amistat bessona ja no sigui la mateixa. Convertir-se en adolescent vol dir anar agafant consciència de com funcionen les coses. En aquest període de la vida segurament hi haurà molts nois i noies que s'hauran enamorat de l'amistat bessona; i quin sofriment si aquest amor no és correspost! Aquí compartirem somriures i també plors, ens desfogarem i ens il·lusionarem i ho compartirem només amb una o dues persones. També agafarem consciència de quin és el camí que volem escollir per viure'l.

L'edat adulta és l'època per prendre's amb serenor les coses viscudes, les que queden per a viure i, també, per reflexionar. És probable que molts de nosaltres, en aquesta època encara guardem els bessons de l'adolescència, d'altres els canviaran per companys d'estudis, de feina o de projectes. Canvis subtils que arribaran sense fer soroll, que arribaran de canviar petites dinàmiques a les nostres vides i que faran que visquem una altra història. Amistats, algunes, que perduraran encara que tinguem parella, d'altres que es truncaran per aquest mateix fet. Amistats que ara voldria recordar, que algunes ja només queden en la memòria i que d'altres encara m'acompanyen en les meves passejades, projectes i cabòries... Sense les quals seria molt complicat respirar. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

29/04/2020
Per a que intuïm fins on la pròpia ideologia fa que manipulem la nostra percepció de la realitat per adequar-la al nostre pensament, podem veure a l'astrònom Tycho Brahe, que anys després de la proposta copernicana heliocèntrica, va proposar un
30/03/2020
Aquests dies estic fent l'esforç de centrar-me molt a comprendre i a evitar jutjar.
23/03/2020
Una de les propostes que em va semblar més curioses de la meva llicenciatura de filosofia fou la proposta experimental del filòsof nord-americà John Rawls.
20/03/2020
Aprofito el confinament per fer reflexió perquè a diferència del que proposa Fernández Díez, tot ha de poder ser qüestionat, d'altra banda es cau en el dogma i el dogma pot caure en barbàrie.
14/03/2020
Tal com estan les coses molta gent comprendrà que herois com Messi, Zidane, Pau Gasol i d’altres es quedin a casa i no arrisquin a agafar el covid-19.
15/10/2019
La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.
15/09/2018
M'ha caigut un hivern a l'ull i se m'ha inflat, m'he fet el fort, m'he volgut aguantar  però he explotat i una llàgrima ha fet primavera. Capolls i papallones, formigues i grills,