,
06/05/2013
Filosofia

EXPERIMENT GOEBBELS

 

Avís! Aquest article és un experiment psicològic. Mentre aneu llegint heu d’anar meditant què és allò que us suggereix. Intenteu ser objectius. Allò que llegireu a continuació pertany a Joseph Goebbels, concretament a les seues memòries. Fragments que va elaborar per fer un discurs amb les SS. M’ha semblat interessant exposar-ho pel seu contingut. He agafat el text d’una versió castellana editada als anys 60.

“Queridos camaradas. Después de largas investigaciones hemos llegado a la conclusión de que el mensaje transmitido no es importante. No al menos cuando la persona a quien se le adjudica la autoría del mencionado texto parezca ser afín a nuestra ideología; siempre y cuando se trate de una persona ilustre.

En dichos casos, el pueblo llano tenderá a aceptar casi siempre aquello que su “ídolo” promueva, aún esto vaya en su contra. También se ha podido comprobar que las personas cambian fácilmente de postura ideológica cuando la opinión que defienden se convierte en minoritaria.

Si los medios de persuasión crean ídolos, y se ha demostrado con la llegada de la radio que se pueden crear, cualquier opinión que defendamos será refrendada por el vulgo siempre y cuando esto no comporte una lucha explícita contra sus intereses. Hemos constatado que podemos, por tanto, controlar los medios para poder crecer en allegados y darle a la gente aquello que realmente necesita.

La psicología conductista, tan en boga en estos tiempos, ofrece resultados increíbles en cuanto al adiestramiento de las personas se refiere. Estudios recientes demuestran que tal adiestramiento es más eficiente cuando la gente se cree libre de poder elegir. En libertad, las personas se tornan más dóciles. Habrá qué pensar en cómo la libertad y el control se pueden llegar difuminar.

Generen un mismo texto y pónganlo en boca del Presidente de los emergentes Estados Unidos de América Franklin Roosevelt o en el líder de la Unión Soviética Iósif Stalin. El texto ha de ser similar, con los mismos presupuestos. Los norteamericanos que lean el texto firmado por su presidente, seguramente estarán al 70% de acuerdo con lo dicho. Aquellos que lo lean firmado por Stalin quizás lleguen a estar al 99% en desacuerdo.

No importa lo dicho camaradas. Lo que importa es la autoría. Una simple firma o una fotografía y bastará para convencer o aborrecer. Parece fácil, pero detrás de todo esto ha de haber una fuerte estrategia de comunicación. El liderazgo requiere de una fuerte estructura que lo respalde.”

Aquest article és completament meu. Jo que sàpiga Goebbels no ha escrit res similar. L’experiment consisteix en fer notar que moltes coses de les que llegim ens les traguem sense mastegar i ens solen agradar si les firma algú de pensament afí al nostre o  algú a qui considerem un ídol. Evidentment no acceptarem allò que vagi en contra de la nostra essència.

Però segurament un article d’algú famós rebrà un tou de “m’agrada” cosa que un article similar d’algú desconegut, segurament, ho tindrà més difícil, inclús podria ser criticat per la gent que ha considerat que li agrada el mateix article firmat per "l'ídol". La raó no és senzilla. Quan apostem per algú i ho fem públic el que diem en realitat és “ell és dels meus”. La voluntat de sentir-nos integrats en una comunitat fa que un “nom”, una “firma” facin que un mateix text sigui interpretat de diferents maneres. N’estic segur de què no llegiríem de la mateixa manera la ficció que he creat si hagués dit que el fragment estava extret d’un manifest de Ghandi. Inclús pensaríem que les intencions d’escriure’l no serien les mateixes.

 

Perdó per experimentar amb vosaltres. Prometo tornar-ho a fer.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.