Jump to navigation
Esquer! S'ha d'anar amb compte. Amb molt de compte. De vegades s'ens fot un ham enganxat a un cuc i piquem. La bona voluntat unida a la programació del nostre cervell dissenyat per creure fan que quan algú ens prepari una trampa hi caiguem de ple.
Un bon, impactant o estrany titular pot ser un esquer per fer que entrem a llegir una notícia d'allò més banal. Així, s'ha de fer una bona entrada per pescar algun subjecte. Que vens ofertes de dubtosa utilitat per una companyia de gas doncs truca al timbre i digues que vas a revisar la factura de gas degut a possibles errors de comptabilitat. Esquer! Si en canvi tu ets la víctima i obres la porta, ja haurà perdut un round. En el següent et demanarà que el deixis seure un moment a la taula per apuntar no sé què. Esquer! S'haurà colat a casa teva i llavors ja podrà fer-se el pesat perquè un cop a dintre ja et sabrà molt més greu fer-lo fora.
Si et truca un comercial d'una companyia de telèfons, número privat o número estrany? Esquer! Malgrat intuïm qui és voldrem pensar que potser és algú altri. Una trucada que esperem fa temps d'algú estimat que triga massa a tornar a contactar amb nosaltres. El comercial aprofitarà la programació del nostre cervell perquè afirmem que som els amos (o esclaus) d'aquell número. Llavors ens farà la crida de l'esquer tot demanant que siguem infidels a la nostra companyia, que ell ens oferirà el paradís telefònic.
Sí senyories. Us ho explico. Em truquen des d'una companyia, m'ofereixen una oferta. Em nego a escoltar-la. Em tracten d'imbècil de manera subtil pel fet de no desitjar escoltar "una oferta". Qui sap, potser l'oferta consisteixi en quelcom de molt positiu, això és el que m'intenten dir tot intentant no ser desagradables. Esbronco la locutora, tot canviant de tema. Li pregunto si és fidel a la seva parella malgrat rebi ofertes d'altres nois per sortir amb ella? Li qüestiono si rebutja d'entrada les ofertes o si, en canvi, deixa que li ofereixin raons per la infidelitat. Si és fidel m'hauria d'entendre, si no ho és que no esperi que me la cregui. S'emprenya, em penja.
Em crec salvat. Avui en dia hi ha molt comercial solt (en perdó dels comercials que van solts, que segurament deuen ser bones persones) i en qualsevol moment et tiren l'ham i t'hi veus avocat a enganxar-t'hi. Quatre mesos després de lo de la infidelitat em tornen a trucar, els ordinadors no tenen memòria, ni cor. Aquesta vegada decideixo anar a sac, em sap greu. Jo no sóc així, ni vull ser-ho però he descobert que un discurs totalment absurd els bloqueja i s'acaba el joc del pescador i el lluç. Espero que em preguntin si sóc l'amo del número. Només acabar l'interrogatori profereixo solemnement “Déu ha mort”, un silenci absolut precedeix la victòria, em pengen.
Que vénen a vendre'm algun producte a casa, els hi dic que no tinc ganes d'escoltar-los degut a què considero que si fos tan bo el que em venen no m'ho portarien a casa sinó que jo aniria com un gos a buscar-ho. També els hi dic que sóc al·lèrgic a tanta amabilitat, que hi ha amabilitats que em semblen violentes. Marxen! Em miren malament. Em sap greu, molt de greu fer-los-hi això, sé que el comercial no en té la culpa. Però és que quan sento que em volen pescar em poso a la defensiva i miro de ser eficient perquè encara ara recordo que quan jo era petit els meus pares van comprar-me fins a 3 enciclopèdies només per llàstima envers al benintencionat venedor. Sort que a una d'elles hi havia un tom de màrqueting i que allí explicava això dels esquers. De vegades picar una vegada és bo per escarmentar.
Us passo l'enllaç a un esquer. De vegades també és bo deixar-se seduir. Tot i que després de la tabarra que us he pegat potser ni ho provareu. És un esquer senzill, una petita creació musical. La lletra és meva i la música és de Soundee. L'esquer: Balada anhelo.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
