Has oblidat que gaudim de cinc sentits?

04/06/2012

 

El primer any de Llicenciatura de Filosofia em va pegar per cursar Filosofia Medieval tot i que em feia tanta por com peresa començar-la. Però és que no volia evitar aprendre sobre una època que ara sé que, encara avui, té molt de pes. Una època que va assentar les bases de qualsevol universitat espanyola durant el franquisme: Tomàs d’Aquino i el seu aristotelisme cientificista mesclat amb fe; aquella foscor que de vegades torna disfressada de llum.

La vida té aquestes coses, que de vegades sense esperar-t’ho et regalen allò imprevist. Miguel Candel, traductor al castellà d’Aristòtil, especialista en Filosofia Medieval i en Marx (no és medieval tot i que el capitalisme ens ho vulgui fer veure), comunicador àcid i mordaç i un gran professor ens va regalar la possibilitat d’aprendre filosofia àrab i la va contraposar a l’europea. Ens va explicar que l’Occident d’aquella època va elaborar dues categories de sentits: els sentits il·luminadors i els sentits que perverteixen l’ànima. Els sentits més valorats eren dos: la vista i l’oïda. Es valoraven perquè escoltant i veient es podia tenir accés al coneixement dels ens (coses) elevats mercès a la lectura i escolta de classes.

Entre els sentits depreciats hi havia el tacte, el gust i l’olfacte perquè es pensava amb molta fe que portaven a la luxúria i a la gola. Els àrabs, en canvi, entenien que un bon aroma i un bon gust i, per què no un bon tacte, eren imprescindibles per a elaborar un dels seus arts més preuats de l’època, la cuina. Potser per això avui dia al món àrab es valoren tant les espècies.

Amb tacte et pots aproximar a la persona que més estimes i la pots fer morir de plaer. Amb tacte pots fer sentir emocions i pots generar seguretat. Una abraçada, una carícia a la galta o un petó podem redimir del més absolut dels malestars. Amb el tacte la meva àvia em pot reconèixer perquè ella ja no té una vista que l’empari. Ella passa els seus dits per la meua cara i reconeix les dimensions del meu rostre i és llavors quan pot tornar a mirar-me amb els seus dits com abans ho feia amb els seus ulls.

Les olors també ens permeten conèixer. Si un aliment està en mal estat ho sabrem, en primer lloc, per l’olor que desprèn. Un nadó coneix a la seua mare de la mateixa manera perquè quan un nen és molt petit la mare no és la mare tal i com la coneixem nosaltres: és una olor, un tacte i un so amb gust a seguretat. Fins i tot una persona pot descobrir si li han sigut infidel només notant un canvi d’olor en la seva parella.

Al gust hi ha plaer però també hi habita el coneixement perquè les papil·les gustatives estan dissenyades per discernir allò que pot ser bo o dolent per a nosaltres en tant que aliment. De fet, se sap que hi ha verdures que no agraden als nens perquè les seves papil·les detecten  l’àcid que segrega el vegetal en qüestió per tal de protegir-se dels seus devoradors.

Després de més de mil anys encara cataloguem la realitat mercès a la vista. He vist cossos molt bonics a la vista però que tenien tactes que no m’ho semblaven tant, i a la inversa també, però els nostres cànons encara es regeixen per la vista. Imagineu-vos ser capaços d’enamorar-vos d’una persona que tingui unes mans fines i que per entrar en contacte amb ella, en lloc de posar-nos a parlar intentéssim tocar-li les mans.  Imagineu que en lloc de voyeurs hi haguessin tacteurs i en lloc d’oradors hi haguessin especialistes del "tocar les mans". Els coachers ens entrenarien en saber olorar i en saber abraçar i en saber donar les mans. No canviaria res però canviarien moltes coses perquè saber tocar un cos, saber olorar-lo i degustar-lo implica saber gaudir-lo i fer-lo gaudir amb els cinc sentits. 

 

 

I per gaudir de l'oïda, perquè també és un bon sentit, us passo una cançó que vaig escoltar fa molt poc i que, la veritat, em fascina per l'estil a nouvelle chanson que desprèn. Très joli. Un cop dins la plana aneu a dalt de tot de l'edifici on hi ha les golfes i allí premeu Très joli "Fardaxa". I gaudiu perquè no hi haurà més remei.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.