,
22/03/2014
Filosofia

"L'univers sostingut" tanca la primera edició URVIART

Al principi semblava que plogués, més de 100 cordills penjaven del vestíbul del Campus de les Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Tot plegat, el conjunt era prou harmònic. Però van passar els dies i l’espai es va anar col·lapsant, com embrutint.

Des de l’Espai de Creació Col·lectiva URVIART impulsat per l’Antena Cultural Tortosa, amb la voluntat de generar sinèrgies amb la Càtedra DOW/URV de desenvolupament sostenible, es va optar per elaborar una proposta relacionada amb el medi ambient i la sostenibilitat. La idea consistia a elaborar un mòbil del que pengés material de rebuig. La gent, que construiria la peça, només havia de portar una ampolla, tetra-brick o qualsevol altre producte inservible i penjar-lo d’un dels cordills.

La idea basal de la tercera acció URVIART del curs 2013-2014 ha estat la del reaprofitament d’objectes, l’allargament de la seva vida i la possibilitat de donar-los una nova funció. Si reciclar implica destruir per tornar a construir, reutilitzar significa evitar el primer pas i permetre-li a l’objecte seguir “existint”.

Agafar consciència de què abans les botelles de vidre no es destruïen per fabricar-ne de noves, sinó que es reomplien, és significatiu per entendre com funciona l’ecologia actualment i també per pensar quines alternatives hi ha. I per això el Campus de les Terres de l’Ebre impulsa activitats i esdeveniments que tinguin en compte aquestes qüestions i les vol crear de tal manera que la gent s’hi senti partícip.

I molts han dit la seva i han anat penjant material. Ara una garrafa d’aigua, ara una llauna de refrescos, ara una nota musical amb un missatge per a Wert (“Wert vull ser profe de música, em deixes?”), ara uns apunts d’estadístiques... i allò que el primer dia era un espai esvaït es va anar convertint al llarg de les dues setmanes en un espai ple de deixalles que penjaven del sostre. Aquesta era la intenció, carregar de significat un petit mural i donar valor a coses que ja ningú utilitza (aquelles restes que intentem convertir en invisibles quant abans millor).

Imatge de l'acció

A hores d’ara ja sobren metàfores, comparacions i moralitats. URVIART s’acomiada de tots vosaltres fins al proper curs.  Gràcies a tota la gent que l'heu fet possible!

Per veure altres edicions URVIART del curs 2013-14:

1) Enganxat a la URV!

2) Dolç i fugisser

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.