,
03/07/2012
Filosofia

La nostra Bouesia

Dintre del marc de la bouesia la meva aportació va consistir primer en elaborar alguna creació que em possibilités no parlar en públic i després en no presentar la creació en directe (propiciat per la pluja del dia 1 de juliol). Així que aquest any la bouesia no s'ha dilatat només en l'espai físic sinó que també en el virtual arribant directament a surtdecasa.

 

Vos deixo amb aquesta representació absurda escrita per mi i recreada per Pista d'Audio, Roser Arqués i Marta Sabater.

 

Ser contemporani ja no és contemporani, o sí? (Amb un click podreu saber-ho)*

 

 

*L'enllaç porta a una plana de descàrrega on hi ha l'opereta. Disculpeu, encara no sé com incrustar una pista d'audio aquí.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.