,
01/08/2012
Filosofia

Llegir no és bo

 

Tot sovint es poden veure cartells publicitaris i anuncis televisius que inciten a la lectura. Fan èmfasi en què llegir és bo cosa que sovint em plantejo perquè així en cru dir que llegir és bo ho trobo una mica agosarat. Suposo que dec estar influenciat per la moda de les dietes alimentàries però entenc que llegir en sí no és bo, tampoc dolent. Incentivar la lectura perquè sí, només per millorar estadístiques, és com incentivar a la gent a menjar, sigui el que sigui.

Deia Luís Aragonés que ell no llegeix pas perquè els llibres et posen idees al cap. I és cert, els llibres són fonts plenes d’ideologia moltes vegades i  amb una lectura ràpida poden provocar empatx. Repetir sempre la mateixa lectura, una i altra vegada com a dogma, seria com menjar tots els dies hamburguesa al Burguer King. Està bé menjar hamburgueses però dubto que fer-ho cada dia a cada hora provoqués alguna cosa menys que una visita a urgències.

Le paraula escrita fa temps que està sobrevalorada. Hi ha escrits que es pretenen com a vertaders només per la seva antiguitat o només per les persones que han firmat tals escrits. Així ens trobem amb què algú podria justificar l’alquímia només perquè Newton la practiqués i n'hagués deixat algun escrit al respecte. Com si els savis, només per saber molt d’una cosa, haguessin de saber-ho tot sobre tot.

El fill de Carmina Ordóñez escriu, doncs a llegir perquè llegir és bo en sí mateix! De fet la vida dels famosos no deu ser gaire diferent de la dels déus grecs, no? Clar, que no només hi ha tipus de lectures sinó també maneres de llegir. Hi ha la manera ràpida, la nerviosa i compulsiva que empassa sense atendre al contingut. També la culta, aquella que pretén quedar-se amb algunes dades per poder mostrar als demés que s’ha llegit. L’entretinguda, per als viatges llargs, lleugera com un sorbet de llimona. També hi hauria la detectivesca, centrada en cercar pistes que ens portessin a trobar el sentit ocult.

Alerta! Cap manera de llegir anterior és superior a les demés. Potser la lectura compulsiva és la menys recomanable de totes però tothom l’hem feta quan llegim alguna  cosa que adorem. Llegir compulsivament és com afartar-se de gelats i llepolies. És bo anar variant de lectures i no sempre llegir de la mateixa manera, ha d’haver moments per a l’entreteniment, moments per a la investigació... No seria bo llegir tot el dia buscant informació oculta, ens tornaríem paranoics. Tampoc es bo passar tot el dia entre llibres. La lectura no hauria de servir com a refugi per a la realitat sinó per motivar-nos a interactuar amb ella i més ricament.

Llegir, en sí mateix, no és bo tot i que no sóc jo qui ha de dir com i què s’ha de llegir. Tampoc és dolent. Des de petit t’ensenyen que hi ha coses que no es poden llegir i de gran descobreixes que són les coses més interessants del món. Llegir no és dolent o bo pel llibre que és té al davant sinó per l’actitud de qui va a llegir-lo, per la manera com algú s’adreça a la lectura. Així que dir que llegir és bo és tan gratuït com dir que és dolent.

 

PS: Ara mateix em posaré a rellegir Paseos con mi madre de Javier Pérez Andújar; perquè m’apeteix una delícia carregada de sensibilitat cap a la literatura que em convidi a passejar amb algú per tenir una conversa interessant. 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

21/03/2015
Cada dia que passa desaprenc una mica més a escriure. Me'n dono compte de què porto un fardell de paraules i que es van escampant pel terra aleatòriament. Escric tal com cau el so que porto entre les mans i que es descarrega silenciós.
24/02/2015
Toquen a morts. És un dia trist. Anava jo caminant, pensant en les meues coses i van i me diuen que s'ha acabat. Finiquitada. Quasi que m'agafa un infart. Tanta salut tenia pobreta. Se la veia en forma, però no. Tenia un mal endèmic.
19/01/2015
L'any 1890 van Gogh se suïcidava. Sentia que ningú el comprenia i que tenia alguna cosa molt important a dir. Vivia tan intensament que en un atac de lucidesa es va arribar a arrancar una orella.
22/12/2014
Estimat Quixot. El meu realisme és humil, de baixos fons. Jo sóc al rei el que el cul és al cor. Una part que també bombeja i que sovint és discreta tot i que, de tant en tant, genera esclafits i peterrades.
05/12/2014
Estimat Sancho, acompanya'm i te prometo, no només aventures extraordinàries, sinó també omplir-te de saviesa. Encara més, et faré propietari de vastos territoris. Vull un exèrcit de Sancho Panzas al meu costat.
02/11/2014
No hi ha res més complicat que canviar d'identitat. Ja no només per qüestions burocràtiques sinó per una qüestió psicològica.
15/10/2014
De vegades la realitat crema, allò que veiem fa mal i tendim a apartar la mirada.