,
15/10/2019
Filosofia
Nineta a la Lluna
Foto:
Judith Sánchez

Relat per a una amiga

La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.

Passen dies i anys i finalment la nineta, esgotada, arriba a La Lluna i aquesta li pregunta amb veu amable "què fas aquí, nineta?". "Vinc a regalar-te el meu cor verd, lluneta. Et veig tan sola que vull ajudar-te".

La Lluna, molt amablement li aclareix "estic sola perquè vull estar-ho. De fet, fa temps que em persegueix el Sol i jo no paro d'amagar-me".

Nineta confessa "de fet, jo també estic sola i potser això ha fet que vulgués pujar." Càlida, la Lluna li ofereix "si vols pots quedar-te amb mi aquesta nit, et faré companyia, però demà hauràs de marxar o els batecs del teu cor faran que el Sol em trobi."

"I què passaria si el Sol et trobés?" preguntà nineta. "Doncs que mai més hi hauria nit i ninguna ànima solitària podria gaudir de la meva companyia" respongué la Lluna abans de deixar la nineta al seu llit després de dormida.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

03/12/2017
Ell em va deixar però jo volia recuperar-lo d’alguna manera. No suportava que allò acabés sobtadament quan jo encara n’estava tan enamorada.
08/11/2017
*El que aquí s'aplega és un conjunt de relats i poemes escrits sense pensar gaire i publicats a xarxes socials.  Nin i Nina
09/10/2017
El color ataronjat de l’atmosfera veia ballar volves de pols mentre Kennan passejava amb el seu ciborgós. Malgrat el to cromàtic fos càlid, la temperatura rondava els 3 graus centígrads.
21/09/2017
Fardellet de somnis El dit petit d’en Pablo Diego José se queixa, n’està fart de pertànyer a un peu. Preferiria que el tallessin, si cal de soc-rel.
10/09/2017
Vuit dies somrient per Eivissa i una nit plorant. De tanta felicitat, records del passat s'hi van abalançar cap a mi com un sol sense frens col·lapsant contra el terra. La raó deixada de banda.
13/08/2017
A Campredó, quan jo era menut, hi vivia una bruixa. La veritat és que el meu poble és un lloc fascinant on les supersticions i les raons copulen amb més força que a d'altres llocs de les Terres de l'Ebre i de Catalunya.
27/07/2017
Imaginem-nos un sopar d'amics. És estiu i la lluna s'ha vestit de pruna. Les espelmes pinten de groc el blau fosc del cel. Una parella es besa. Estan molt enamorats. Dos amics es posen a xerrar sobre cotxes.