Jump to navigation
La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.
Passen dies i anys i finalment la nineta, esgotada, arriba a La Lluna i aquesta li pregunta amb veu amable "què fas aquí, nineta?". "Vinc a regalar-te el meu cor verd, lluneta. Et veig tan sola que vull ajudar-te".
La Lluna, molt amablement li aclareix "estic sola perquè vull estar-ho. De fet, fa temps que em persegueix el Sol i jo no paro d'amagar-me".
Nineta confessa "de fet, jo també estic sola i potser això ha fet que vulgués pujar." Càlida, la Lluna li ofereix "si vols pots quedar-te amb mi aquesta nit, et faré companyia, però demà hauràs de marxar o els batecs del teu cor faran que el Sol em trobi."
"I què passaria si el Sol et trobés?" preguntà nineta. "Doncs que mai més hi hauria nit i ninguna ànima solitària podria gaudir de la meva companyia" respongué la Lluna abans de deixar la nineta al seu llit després de dormida.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.