,
15/10/2019 - 00:00
Filosofia
Nineta a la Lluna
Foto:
Judith Sánchez

Relat per a una amiga

La nineta del cor verd fa dies que es mira la Lluna. La veu allà dalt tan sola que sent tristor per ella. Pensa a ajudar-la i creu que la millor manera de fer-ho serà construïnt un gran pont per arribar a ella i donar-li el seu cor.

Passen dies i anys i finalment la nineta, esgotada, arriba a La Lluna i aquesta li pregunta amb veu amable "què fas aquí, nineta?". "Vinc a regalar-te el meu cor verd, lluneta. Et veig tan sola que vull ajudar-te".

La Lluna, molt amablement li aclareix "estic sola perquè vull estar-ho. De fet, fa temps que em persegueix el Sol i jo no paro d'amagar-me".

Nineta confessa "de fet, jo també estic sola i potser això ha fet que vulgués pujar." Càlida, la Lluna li ofereix "si vols pots quedar-te amb mi aquesta nit, et faré companyia, però demà hauràs de marxar o els batecs del teu cor faran que el Sol em trobi."

"I què passaria si el Sol et trobés?" preguntà nineta. "Doncs que mai més hi hauria nit i ninguna ànima solitària podria gaudir de la meva companyia" respongué la Lluna abans de deixar la nineta al seu llit després de dormida.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

02/03/2014 - 16:37
Feia 6 anys que no em disfressava. La darrera vegada fou d’un súper heroi que portava martell. Si penseu en Thor esteu equivocats.
13/02/2014 - 14:12
La meua taula, la meua nit. Tota l’habitació envoltada de llibres. Alguns de devorats i d’altres que esperen pacientment a què en tingui ganes d’ells.
28/01/2014 - 14:39
El meu poble és singular, altament únic pel que fa a les olors. Alguns dies, depenent d'on bufi el vent olorarà a fleca.
16/01/2014 - 15:30
Hi anirem tots vestits de negre, planyerem no haver-te ajudat amb totes les nostres forces. T’encendrem una vela. Plourà, sí, això. Plourà ben fort i les gotes d’aigua caigudes del cel es confondran amb les dels nostres ulls.
30/12/2013 - 13:40
Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera.
16/12/2013 - 15:12
Em vaig topar amb una excompanya de classe i portava un xiquet als braços, i el temps se’m va tirar a sobre. No recordo quin dia era exactament però alguna cosa que no sabria descriure em va mossegar.
04/12/2013 - 14:13
Al llarg de la vida guanyarem i perdrem amics. Molts arribaran i marxaran sense quasi fer soroll, d'altres ens impactaran o bé quan els coneixem o bé quan s'allunyin de nosaltres.