,
30/12/2013
Filosofia

Tots som antiavortistes

Tots som antiavortistes. D’això no en tinc cap mena de dubte. És per això que considero la postura del Govern Central totalment errònia envers aquest tema. Pitjor, és mentidera. En primer lloc perquè obre un focus de debat sobre un tema que no generava debat social. En segon lloc, perquè parteix d’un pressupòsit nefast, el de tutelar éssers que encara no són persones ni jurídica, ni biològicament.

El projecte de llei de l’avortament neix com a obsequi als fidels més atàvics del PP. “Si vosaltres em voteu, tindreu allò que voleu”. Això mateix va fer Felip V, rei d’Espanya, de Nàpols, de Milà i de Sicília. El Borbó, que lluitava contra els Àustria, va pactar amb Anglaterra oferir-los Gibraltar i Menorca a canvi de què no ajudessin al seu rival.

Això, que avui sembla impensable que passi, passa. Però té més a veure amb el caciquisme que amb la democràcia. Si el segon concepte té relació amb el bé comú, el primer té a veure amb els interessos privats i amb el donar vots a canvis de favors personals. La democràcia té en compte i molt a la majoria, però no deixa de banda a la minoria. El caciquisme té molt en compte a certa minoria i deixa de banda l’espai comú.

Tots som antiavortistes. És una evidència enorme. No conec a ningú que desitgi avortar per plaer. És una putada trobar-se en aquesta mena de tessitura i per això cal solidaritzar-se amb aquella gent que s’hi veu obligada. La ciència ja estableix amb precisió quins són els límits que s’han d’establir en aquest àmbit, no cal que hi entren els dogmes a lluitar contra els Galileus del segle XXI, que ja sabem què passa quan la Inquisició fa acte de “pre-ciència”.

Per a més inri, cal explicar que els nascuts també tenim una matriu a la que acudir per poder viure i que sense aquesta correm el perill de morir. Estic parlant de “la casa”. No és una casa un espai com ho és el ventre d’una mare? Per què el Govern no ens protegeix dels desnonaments? Desnonar, el Govern en lloc de condemnar als provocadors d’aquest estat d’avortament social, els deixa impunes, injecta diners públics i avorta els plans socials.

Així, ens la tenim amb una política old school, que prima els estaments i que no mata però deixa morir, tot obviant la funció primordial de l’Estat: facilitar la vida dels seus ciutadans. Però bé, quan les elèctriques avortin l’abastiment d’electricitat a les nostres cases, o els banc n’avortin la nostra estància aquest Govern farà ulls clucs i seguirà especulant sobre dogmes, prejudicis i sobre terreny públic. I això sí que és una cosa contra la que lluitar perquè l'any nou no sigui un retorn a 1500.

 

No a l’avortament! Però en cas de necessitat, Sí a què les mares puguin avortar dignament.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.