Filosofia 200mg
,
11/09/2016
Filosofia
Toni Ruiz

Vers breu que flota entre la nostàlgia

Escena 1: Por 

-Senyora, em sento estúpid. 

-Ho és, no ho dubti. 

-Perdoni senyora, però no m'ajuda en res. 
-Ho sento, he pensat que vostè volia que recolzés el seu sentiment d'estupidesa. M'hauré equivocat de context. Vostè no és gens estúpid. Almenys a mi em sembla encantador. 
-Vaja, gràcies, vostè també ho és.
 
Escena 2: Vapor de nous
-Gràcies, per cert, podria dir-me per què se sent vostè estúpid? 
-Perquè estic buscant una paraula màgica i no la trobo. 
-No entenc. 
-Doncs que necessito que algú em digui una paraula que sigui màgica. Necessito que algú me la digui perquè jo no sé fabricar-la. 
-Què aconseguirà amb la joiosa paraula? 
-Que canviï la meva sort crec. Imagini's dir "hola" i que de sobte la seva vida canviï. Podria dir-me'n una vostè? 
-Et vull. 
-Com? 
-La frase dic, podria ser "et vull". 
-Et vull. 
-Em vol? 
-No, dic et vull perquè vostè m'ha dit que la frase "et vull" podria canviar la meva vida.
 
Escena 3: Ridícul 
-Així que... no em vol? 
-La veritat és que m'atreu molt. Suposo que sí, que la desitjo. 
-Jo també a vostè. 
-Així de fàcil? 
-Bé, és una paraula màgica, no li busqui ara el sentit. La màgia és la màgia, no? 
-Tindrà vostè raó, però què pensaran els altres de tot això? Pensaran que és estúpid, no? Que som ximples. Tan fàcil sembla absurd. La veritat és que ens agrada el difícil. 
-No ho sé, potser jo sigui estúpida, però l'amor no és alguna cosa que em sembli intel·ligent. Vostè veurà. 
-Té vostè raó, no sé per què però la té. Em sento estúpid però afortunat. 
-I si ens fonem en un petó? 
-Això, això, en un petó. 
 
Es fonen en un petó. Al cap de deu minuts.
 
Escena 4: La fugida 
-Te n'adones?
-De què? 
-Que estem programats per estimar, que no tenim elecció i que no podem accedir al nostre programa. 
-No t'entenc. 
-Això, que el nostre xip d'amor és un programa el metallenguatge del qual introdueix unes coordenades molt complexes perquè sembli que tenim possibilitat de decisió i que en realitat no les tenim. Per exemple, al meu programa s'estableix que jo m'enamori de la primera persona que em digui "T'estimo". 
-Jo potser estigui programada per enamorar-me de la primera persona que pronunciï "estúpid". Estúpid i amor. Sona estrany, no? 
-La veritat, és una sort no haver tingut elecció i és una pena que em desenamori de tu el dia en què senti cinc vegades la paraula "ficció". Però la veritat és que fins llavors ho donaré tot per tu. 
-Sona frívol però no m'importa, jo estic programada per estimar-te fins que moris i et ploraré quan te'n vagis.
-Jo ara mateix m'arrenco les orelles cibernètiques per no escoltar mai més cap paraula. T'estimaré fins l'infinit. Sona massa dolç, ximple, estúpid, però.. Què cony! Per alguna cosa em diuen Van Gogh V300 
-Encantada, jo em dic Elvira.
 
Escena 5: Tancament 
-Tu no ets un cyborg? 
-No, jo sóc humana.
 
 
*Rom4n Aix3ndri buscant paraules màgiques.
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.

Bus to the Future
07/05/2017
Estic a Tortosa. Encara estic al llit. Mentalment estic al llit però els peus m’indiquen que estic a l’estació de busos de Tortosa.
Llegir més
No esperis a què Déu t'ajudi
11/04/2017
Si em toqués la loteria deixaria al meu home i als meus fills i marxaria a una illa tropical a viure la vida. Si pogués desaparèixer del món uns dies, què feliç seria!
Llegir més
Simiòleg
28/03/2017
*Advertència: Aquest text és una ofrena boulòsofa creada per generar fam i fum i a partir del fem fer-ne fang.
Llegir més
Per seguir existint ballaries amb mi?
13/03/2017
Una declaració d’amor, com a mi m’agrada fer. Sense saber-ne massa, m’agrada no parar d’intentar-ho. Pot ser que sembli sempre la mateixa història. Però en el fons no ho és.
Llegir més
Una àngel ha vingut a veure'm
08/01/2017
De menut era un poruc. Tant, que vaig haver d'anar a una psicòloga especialitzada en fòbies per tractar la meva por irracional als extraterrestres. Bé, irracional tampoc ho era.
Llegir més
Despullant-me pel Delta
06/11/2016
Se suposa que hauria de tenir gana. No tinc ni ganes de llegir. Me moc per inèrcia i estic aquí per compromís. No tinc gens de gana però al mateix temps me moria de ganes de menjar-me el Delta.
Llegir més
La Lluna als seus ulls
25/10/2016
No sé per què però m’hi vaig atrevir. És d’aquestes coses que quan les vas a fer sents que la cagaràs. Però saps? De vegades crec que les persones tenim ganes de cagar-la. És com una necessitat.
Llegir més