Jump to navigation
Entro a un centre comercial, poso els productes a sobre la cinta transportadora. Només dos productes que em caben perfectament a la mà. A sobre porto una motxilla. Quan vaig a pagar la caixera me solta “Vol una bossa? Sónnomés5cèntims”. La primera part de la frase l'entenc perfectament, la segona disparada amb una rapidesa rabiosa no l'ha he acabat d'entendre. Sort que davant el dubte sempre contesto “no”.
Encara avui recordo el fatídic dia en què vaig veure els cartells de “bossa caca”. El meu cervell treballa mirant cap al futur i preveu la catàstrofe. Defecte de fàbrica. Lo de bossa caca ja en el dia de la seva concepció em va sonar a enginyeria del mal. Perversió. Potser m'equivoco però demonitzar les bosses quan no se demonitza el plàstic i el cartró que només serveix com a plataforma de publicitat dels productes que comprem em sembla jugar el mateix partit a dues lligues diferents.
Així que la bossa és una caca de la vaca. Correcte. Que volem ser ecològics. Millor. Però que ara resulta que tots els productes arriben en plàstics separadors perquè cada unitat estigui estrictament separada de la seva companya em sembla una animalada. La separació, però, és allò que es promou en aquest segle XXI. Per què no separar les llenques de pernil, una per una, quan els treballadors ja estan separats entre ells i no són capaços de defensar objectius comuns? Nosaltres no som res més que llenques de carn que ara paguem per les bosses caca quan abans ens les emportàvem, no gratis, sinó incloses en el preu dels productes que compràvem.
Ahhhhh! Alerta! El preu de la bossa ja estava prorratejat en la inflació del preu dels productes. Però els esmentats productes no han acabat de baixar de preu ara que la bossa es paga directament. Excepte els d'algun centre comercial que amb dignitat practica la rebaixa del preu del producte a canvi de no facilitar-te la gratuïtat de la bossa.
La prova de què la bossa no és caca sinó que potser una gallina dels ous d'or per a molts centres comercials és la manera en com intenten encolomar-te una bossa. Fins i tot, l'altre dia, vaig poder veure publicitat sobre la adequació de comprar bosses i la dignitat i intel·ligència del que la compra. Al cartell publicitari es veia un venedor que preguntava “Voldrà una bossa? Són5cèntims”. El comprador amb un posat intel·ligent i elegant replicava “Per suposat”.
Per suposat? Aquesta és la frase que més mal ha fet durant tota la història de la humanitat. Donar les coses per suposat implica no poder revisar-les. Donem per fet que la gent ara compra bosses i que el preu de cada compra puja de 5 a 10 cèntims de mitja. Una tècnica superior a la de posar els productes a un preu no rodó i fer-li dir a la gent de caixes que no hi ha canvi... Quant de diner poden guanyar, comprador rere comprador, les grans empreses seguint aquesta tècnica?
En fi, que la revolució potser consisteix a no donar les coses per suposat. I també potser consisteix a no comprar bosses de sónnomés5cèntims. Inclús potser consisteix a no comprar res de res. Perquè ,ben mirat, avui dia et compres alguna cosa i al cap de dos dies ja està obsoleta. Ja és, pràcticament, “caca”.
I la meva pregunta és: per què segueixen vénen caca els supermercats que se van sumar a la campanya publicitària? Per què segueixen vénen bosses? Els llocs que serveixen per emmagatzemar caca i que la fan servir per comercialitzar-la solen ser anomenats femers. Esperem almenys que serveixin per fertilitzar alguna cosa.
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.
