,
22/03/2020 - 00:00
Maternitat
Fent una videotrucada

10/15 + 15: Confinats però connectats

Avui ha estat un dia de videotrucades. Després d'esmorzar, ens donem el bon dia amb una amiga i la seva filla (que té la mateixa edat que el petit de casa); abans de dinar, ens posem al dia amb el padrí del fill gran que fa dies que no veu; a l'hora del cafè, ens connectem amb els iaios i els tiets com si fos un diumenge com els de fa poques setmanes (quan res de tot el que estem vivint ens passava pel cap que pogués ser real); a la tarda, connexió amb el cosinet gran (amb qui, quan tot això acabi, quedarem una tarda per jugar sense parar); després de la banyera, finalment, ens diem bona nit amb els altres iaios, tot donant la benvinguda als tiets que, havent-los agafat tota aquesta crisi del coronavirus a Atenes de viatge, acaben de tornar a casa. 

Quina sort tenim, en moments de confinament com els que estem vivint, de tenir facilitats tecnològiques com les videotrucades. Segur que no se n'havien fet tantes en la vida! Tot i trobar a faltar (i molt!) aquestes 'abraçades invisibles' que tant ens enviem per missatge o de paraula, poder compartir vermuts, converses, hores de cafè o fins i tot àpats a distància són tot un regal (un immens regal!). Imaginar-me tants dies tancats a casa (ja en tenim 15 més per endavant!) sense poder veure ni sentir a les persones que estimes, seria insufrible. Ja costa pensar en el temps que ens falta per poder veure'ns en persona, tocar-nos, besar-nos, abraçar-nos com segurament mai abans ens haurem abraçat. Serà tan bonic quan tot això passi i ens retrobem de nou. Només de pensar-hi, ja em cauen les llàgrimes. 

Però ara és moment de ser fortes i tenir paciència. Respirar i agafar forces per tirar endavant dia a dia. Ho estem fent bé, ja portem 10 dies i feia una setmana no les teníem totes de com hi arribaríem. Sort d'aquests moments de reunió a distància, d'aquestes converses caòtiques (amb nens petits, sorolloses i desordenades) que ens fan sentir menys sols, més a prop i més estimats. Gràcies per ser-hi. Ànims, famílies!  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

14/04/2020 - 00:00
He de confessar que, en els 33 dies de confinament familiar que portem, no he pogut obrir les pàgines d'un llibre (i això que en tinc un munt de pendents a la tauleta de nit!) cap dia.
13/04/2020 - 00:00
Avui ha sigut un dia llarg. D'aquells que t'aixeques pensant que seran especials (dilluns de Pasqua, Dia de la mona...), però que el ritme del dia et va esgotant l'energia més ràpid del que voldries.
12/04/2020 - 00:00
Cada dia descobrim alguna cosa nova que els agrada als petits de casa. Els documentals d'animals, per exemple, n'és una. Sobretot si són de pingüins.
11/04/2020 - 00:00
Avui, com si d'una metàfora es tractés, hem sortit a la terrassa a fer bombolles de sabó. Algo tan senzill i a la vegada tan entretingut.
10/04/2020 - 00:00
Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual.
09/04/2020 - 00:00
Avui per sorpresa ens han arribat dues mones de xocolata a casa. Què poc ens ho esperàvem, la veritat!
08/04/2020 - 00:00
Per sort, els petits encara no tenen gaire clar el concepte dels dies de la setmana. Per a ells, en aquest confinament familiar, cada dia és pràcticament idèntic a l'anterior. No diferencien si és dimarts o dimecres, dissabte o dilluns.