56/60 + 15: Més que germans, amics

El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment. Ja es començava a veure quan anàvem pel dia 18 (si n'han passat de coses!), però aquests dies és més que evident. Només despertar-se, ja busquen on és l'altre; es fan bromes entre ells (d'aquelles que tu no entens); comparteixen joguines i s'entenen només amb la mirada. Es porten menys de dos anys i mig de diferència i ara, que ja se saben comunicar sense problemes, s'han unit d'una manera especial. Preciosa, és cert. A vegades esgotadora, perquè és com s'unissin contra tu en alguns moments, però en realitat és màgica. 

Han trobat un company ideal per aquests dies de confinament familiar. Algú amb qui jugar, amb qui parlar, amb qui barallar-se i amb qui compartir aquesta excepcional situació. Algú que, més que un germà (que ja és molt!), s'ha convertit en un amic (i això encara és més gran!) Ja veieu, aproximant-nos al dia 60 de confinament, encara hi trobem - de quan en quan - coses boniques que ens il·luminen els ulls i el cor. Ànims, famílies!