,
05/09/2018
Maternitat

Les nits

Si no és pels còlics, és per les dents. O perquè té sed, s'ha fet caca o li fa temor la foscor. La qüestió és que el fet de dormir una nit 'del tirón' - tu que sempre has sigut una bona 'dormilona', que mai t'ha costat adormir-te i que eres de les que mai trobava lo moment de sortir del llit pels matins (allò de fer 'lo remolón' que guai era!) - s'ha convertit pràcticament en algo anecdòtic. I no n'estaves preparada (ni ho volies canviar!) 

I és una de les coses que, des del minut zero, trobaràs a faltar. Hi haurà dies que ho portaràs millor (i diràs allò de que el cos s'acostuma a tot i que no et pots queixar) però n'hi haurà d'altres que treuran lo pitjor de tu. Perquè no és una nit puntual que no podràs dormir, o que dormiràs poques hores, sinó que seran pràcticament totes les nits. Totes. Sense treva. Sense descans. Una després de l'altra. I esta constància, este desgast diari, esta 'tortura' nocturna que no acaba mai, hi ha vegades que et supera. Quantes nits hauré plorat donant lo pit a les tantes de la matinada, balancejant al xiquet als braços per a que pare de plorar o, senzillament, perquè em sento esgotada, cansada i no puc més! Llàgrimes que et cauen soles, que necessiten sortir per alliberar tensió i poder agafar aire. Perquè això no para i has de treure l'energia d'on sigue. 

És dur. I és un dels canvis més 'heavies' que vius quan comences a ser mare. Perquè t'ho pots imaginar (sempre ho has sentit dir això de que si el xiquet dorm, tens molt de guanyat), però mai fins a quin punt pot arribar a ser d'esgotador.

En fi, com ens hem de vore... tu que sempre havies sigut (i intentes seguir-ho sent!) bona rondadora, que mai trobava lo moment d'anar cap a casa, i ara desitjant cada nit quan t'agites al llit només una cosa: dormir fins que sigue de dia (i si pot ser una miqueta més, millor). 

Bona nit, mares! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

14/04/2020
He de confessar que, en els 33 dies de confinament familiar que portem, no he pogut obrir les pàgines d'un llibre (i això que en tinc un munt de pendents a la tauleta de nit!) cap dia.
13/04/2020
Avui ha sigut un dia llarg. D'aquells que t'aixeques pensant que seran especials (dilluns de Pasqua, Dia de la mona...), però que el ritme del dia et va esgotant l'energia més ràpid del que voldries.
12/04/2020
Cada dia descobrim alguna cosa nova que els agrada als petits de casa. Els documentals d'animals, per exemple, n'és una. Sobretot si són de pingüins.
11/04/2020
Avui, com si d'una metàfora es tractés, hem sortit a la terrassa a fer bombolles de sabó. Algo tan senzill i a la vegada tan entretingut.
10/04/2020
Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual.
09/04/2020
Avui per sorpresa ens han arribat dues mones de xocolata a casa. Què poc ens ho esperàvem, la veritat!
08/04/2020
Per sort, els petits encara no tenen gaire clar el concepte dels dies de la setmana. Per a ells, en aquest confinament familiar, cada dia és pràcticament idèntic a l'anterior. No diferencien si és dimarts o dimecres, dissabte o dilluns.