,
24/09/2015
Viatges i aigua

Així, així

Benvolguts indecisos que esteu així així

Gràcies al dubte la humanitat avança i ha avançat al llarg de la història. Dubtar és sà, necessari, enriquidor. Mos fa pensar més enllà de la nostra habitual zona de comfort i plantejar-mos escenaris diferents i tal volta impensables no fa pas massa. Jo era una de vatros fa més aviat poc. Inclús, d’alguna manera, potser encara m’hi podria considerar. He viscut una (R)evolució personal, gairebé en paral·lel a la del nostre petit gran país. I és que a la vida si esperem a estar completament segurs per actuar, no faríem mai res. Vos ho diu una que viu de la música (qui m’ho havia de dir!). Per tant, més val amollar lo carro pel pedregal que no esperar que algú mos espentege. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix lo llit, deia ma iaia.

Que hi ha incerteses a n’este viatge? i tant! com en qualsevol altre viatge vital que implica una decisió important: un matrimoni, la carrera, una oferta de treball, les amistats… La vida és un triar contínuu. Estaré fent lo correcte? Només lo temps mos dóna o no la raó. Que hi ha incerteses? Sí. Que hi ha certeses? També. Però què hi ha més apassionant que tindre l’oportunitat d’escriure una nova història? I si aprofitem els temps de canvis per canviar els temps? I jo, dieu-me atrevida, davant les mentides, amenaces i temors, preferixo l’alegria, l’esperança i la il·lusió. Les tres maries d’una república catalana aconfessional que respectaria totes les creences (lo de ‘maries’ era una manera de parlar).

Acabo amb una anècdota: la mare d’una amiga meua, ja gran, li va pregunta fa poquet:

  • Fill meu, a qui vols que votéssem?

La meua amiga es va quedar una mica parada:

  • Què vols dir, mare?
  • Pos això, que a natros mos queden los anys que mos queden – i tant de bo siguen molts-  però la que es queda aquí ets tu. Quin món te vols trobar? Natros votarem per tu’. I això va passar molt abans de la campanya de ‘Junts pel sí’  de #votapermi.

Si ella vota per mi, no ho he de fer jo pels que vindran -i per natros mateixos- malgrat els comprensibles 'així així' que em puguen inquietar? No hem quedat que el dubte mos fa avançar? Deia Einstein que 'Si busques resultats diferents no faces sempre el mateix'. Ara el país, després els partits. Amb l’afany de millorar i d’aprendre dels errors comesos. Amb reptes i diàleg. Amb empaties i recances personals. Sí, també. Però ara anem tots al mateix barco i encabat, si cal, ja tirarem a alguns per la borda. I encabat, si s'escau, permetrem madureses i conversions. Poques coses més revolucionàries que començar un país des de zero. Ho intentem? 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Montse Castellà és cantautora i va néixer a Tortosa el 1976. Lo paisatge, la terra, los rius, la justícia i els sentiments marquen la seua música. Carpe Diem i la bondat és revolucionària, són dos dels seus lemes.

10/10/2017
És difícil, per no dir impossible, dialogar amb algú que considera que el simple fet de negociar ja és una derrota. Això que aquí coneixem diàfanament, a fora no és tant evident.
30/11/2016
Este article té una prèvia important: hau de llegir esta notícia publicada a 'El País'. Un cop l'hagueu llegit, entendreu el que comento a continuació al respecte.
17/09/2016
Surts de casa (i no és propaganda per a n'este digital, eh!) per anar a comprar un ram a una amiga i fer que li envien a casa (hi ha sentiments que només es poden dir en flors).
15/05/2016
Hi ha cosetes en què penso: va, dona… però suposo que si jo als quasi 40 anys ja he après a dir que ‘no’ quan vull i a tolerar només les tonteries imprescindibles (si és que això no és un oxímoron), ella –que passa dels 80- ja diu exactam
15/03/2016
Puntual. Agarra el bus de les 23.05h. Cada nit. Sol. Surt de l’hotel amb pantaló fosc i camisa blanca. Més aviat seria com una mena de jaqueta. Una d’aquelles que s’usen per als fogons. Deu treballar de cambrer, penso. Potser d’ajudant de cuina.
14/02/2016
Quan obris la bústia de casa potser hi trobes una altra carta meua, la coneixeràs per la lletra, aquella que t’agrada tant. Ja saps que ho fa la ploma, això, jo només me dixo portar per ella. I tu, clar, que em mires en bons ulls.
18/01/2016
Són les 23h tocades. Tornes d’un concert de tarda-nit a Salou i decidixes tornar a casa per l’N-340 per estalviar-te autopista (evidentment a n’aquella hora ja no hi havia cap tren).