Així, així

Benvolguts indecisos que esteu així així

Gràcies al dubte la humanitat avança i ha avançat al llarg de la història. Dubtar és sà, necessari, enriquidor. Mos fa pensar més enllà de la nostra habitual zona de comfort i plantejar-mos escenaris diferents i tal volta impensables no fa pas massa. Jo era una de vatros fa més aviat poc. Inclús, d’alguna manera, potser encara m’hi podria considerar. He viscut una (R)evolució personal, gairebé en paral·lel a la del nostre petit gran país. I és que a la vida si esperem a estar completament segurs per actuar, no faríem mai res. Vos ho diu una que viu de la música (qui m’ho havia de dir!). Per tant, més val amollar lo carro pel pedregal que no esperar que algú mos espentege. Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix lo llit, deia ma iaia.

Que hi ha incerteses a n’este viatge? i tant! com en qualsevol altre viatge vital que implica una decisió important: un matrimoni, la carrera, una oferta de treball, les amistats… La vida és un triar contínuu. Estaré fent lo correcte? Només lo temps mos dóna o no la raó. Que hi ha incerteses? Sí. Que hi ha certeses? També. Però què hi ha més apassionant que tindre l’oportunitat d’escriure una nova història? I si aprofitem els temps de canvis per canviar els temps? I jo, dieu-me atrevida, davant les mentides, amenaces i temors, preferixo l’alegria, l’esperança i la il·lusió. Les tres maries d’una república catalana aconfessional que respectaria totes les creences (lo de ‘maries’ era una manera de parlar).

Acabo amb una anècdota: la mare d’una amiga meua, ja gran, li va pregunta fa poquet:

• Fill meu, a qui vols que votéssem?

La meua amiga es va quedar una mica parada:

• Què vols dir, mare?
• Pos això, que a natros mos queden los anys que mos queden – i tant de bo siguen molts-  però la que es queda aquí ets tu. Quin món te vols trobar? Natros votarem per tu’. I això va passar molt abans de la campanya de ‘Junts pel sí’  de #votapermi.

Si ella vota per mi, no ho he de fer jo pels que vindran -i per natros mateixos- malgrat els comprensibles 'així així' que em puguen inquietar? No hem quedat que el dubte mos fa avançar? Deia Einstein que 'Si busques resultats diferents no faces sempre el mateix'. Ara el país, després els partits. Amb l’afany de millorar i d’aprendre dels errors comesos. Amb reptes i diàleg. Amb empaties i recances personals. Sí, també. Però ara anem tots al mateix barco i encabat, si cal, ja tirarem a alguns per la borda. I encabat, si s'escau, permetrem madureses i conversions. Poques coses més revolucionàries que començar un país des de zero. Ho intentem?