Filla meua: a qui vols que votéssem?

Una amiga meua de la Terra Alta m’explicava fa pocs dies que sons pares, rondant los 80 anys, li van preguntar: - “Filla meua, a qui vols que votéssem?” La meua amiga es va quedar una mica perplexa. Ells van continuar dient-li: - “Mira, tant de bo mos queden molts anys de vida, però natros la faena grossa ja la tenim feta. Quin món te vols trobar? Quin món vols que et dixéssem?” Me pareix un acte de generositat extraordinari. Lo món que volem heretar ha de ser més just que el que tenim i s’ha de basar en los principis de la Revolució Francesa: Igualtat, Llibertat i Fraternitat. La ciutadania no pot fer front al pagament d’un deute que no té legitimitat democràtica, jurídica ni econòmica. Les morts de Lampedusa i Ceuta són lo naufragi de l’ètica i la moral d’esta Europa, que cal refundar incidint-hi des de dins amb un Procés Constituent també al vell continent. Pels nostres drets i la nostra dignitat.

Sabeu que sóc dona de megàfon i pancarta. De guitarra i cançó. Me’n surto una mica del perfil polític tradicional. Quan Iniciativa em va demanar ser la candidata de les Terres de l’Ebre a n’estes eleccios europees, vaig pensar que acceptant podia ajudar a visualitzar el nostre territori i totes les lluites on milito des de fa anys. No tinc carnet ni estic afiliada a cap partit però ICV em semblen les sigles que millor defensen el món que jo vull, no ja heretar sinó dixar en herència també a mons nebots. Si m’ho permeteu, m’agradaria fer-ne una valoració una mica més concreta i més en clau política:

- És una bona notícia que la participació a Catalunya hage pujat deu punts i se situe per damunt de la mitjana espanyola i europea. Igualment, encara hi ha massa percentatge d'abstenció. Queda molt per fer en este sentit, cal véncer el desencís i demostrar que una altra manera de fer política és possible a través del vot i evitar el preocupant avenç de la ultradreta.

- Moltes gràcies a totes i tots els votants d'ICV-EUA, especialment als de les Terres de l'Ebre. La vostra confiança em fa feliç. Han valgut la pena tants esforços, viatges, camisetes diferents per a cada dia de campanya, debats, son acumulada. Gràcies també a les persones que m'heu ajudat personalment, il·lustrant-me sobre temes que jo desconeixia, ajudant-me a saber debatre amb més coneixement de causa, donant-me informació, fent-me de xofer per poder dormir una mica al cotxe o preparar la següent entrevista, fent lo dinar perquè jo tingués temps d’estudiar o dient que ho estava fent bé quan potser encara podia millorar, pels missatges d'ànims al mòbil. Gràcies.

- Felicitats a ERC pels resultats (des de la Segona Repúbica que no passava). Mos veem al Parlament europeu perquè allí ICV i ERC formen part tots del grup dels Verds. També felicitats a Equo-Compromís i Podemos. Cal pensar en un futur en poder sumar. Crec que la gent ho demana. És responsabiltat de tots.

- ICV-IU és la tercera força a l'Estat espanyol i els Verds la quarta a Europa i a Catalunya, que ara té una majoria d'esquerres. Fin de la cita.

- La consulta pel dret a decidir surt reforçada, sí, i també hem de decidir quin model de país volem: Estat separat de l’Església (les creences són respectables però particulars, les idees universals - Rosa Regàs dixit), educació pública i laica, igualtat entre hòmens i dones, sanitat pública, equilibri territorial, intrasigència amb la corrupció, polítiques mediambientals, energia verda, i cultura com a únic exèrcit possible, com a base del creixement de l’ésser humà: “Mientras la política no asegure la liberación cultural, la cultura deberá abrir el camino para la liberación política” (Julio Cortázar).

- A Europa, los tres grans partits que han aprovat la majoria de decisions Troikistes (Populars -amb Unió-, Socialistes, i Lliberals, amb Convergència) perden vots.  Lo bipartidisme comença a desfer-se. Paral·lelament, los Verds i l’Esquerra Unitària milloren resultats. Estes eleccions són la primera etapa de l’inici del canvi.

- En clau ICV, a les Terres de l’Ebre i a l’espera de tindre els resultats desglossats de la nostra Vegueria, a localitats com la Ràpita, Roquetes o Amposta ICV triplica el percentatge del 2009 i a la Terra Alta s’aconseguixen resultats molt i molt bons. A més, Tortosa (amb un 10,76% de votants d’ICV) se situa com a sisena capital de comarca en tant per cent de vots, només superada per Barcelona i ciutats de zona metropolitana. I això, xiquets, com a tortosina me fa contenta, què voleu que us digue…

Deia Plató que “el preu de desentendre’s de la política és ser governat pels pitjors hòmens”. No és que natros siguéssem anti-sistema, són ells (la Troika i la dreta neolliberal) los que són anti-europeus, amb polítiques d’austeritat fraticida que van en contra de l’essència de l’Europa de la Declaració dels Drets Humans, de l’Europa de Hessel i la seua generació. No hem viscut per damunt de les nostres necessitats, mos han estafat i robat per damunt de les nostres possibilitats. Que li diguen a ma padrina que als seus 84 anys a final de mes hi ha vegades que no es pot comprar un cartró de llet. Ella també ha votat a sa fillola, tot i que la dona patia per si amb lo seu vot acabava contribuint a que jo sortigués elegida perquè "ne tindràs un fart fill meu allà a Europa".

La Pàtria és lo poble i el poble ha parlat. Hem de plantar cara com van fer les millors generacions: no ens podem resignar ara. Hem de tindre l’alegria com a trinxera itreballar per la dignitat humana com a destí comú. La pau com a comportament, no només com a objectiu. Quan d’aquí uns anys miréssem als ulls de fills, néts i nebots i els hi preguntéssem quin món volen heretar, com a mínim que no sigue perquè natros no vam començar a construir-lo, tot i sabent que potser no el voríem del tot acabat. També mons iaios van plantar arbres sabent que ells no disfrutarien de la seua ombra. Som hereus d’un futur encara per construir. Encara hi som a temps i, passe el que passe, com diu lo proverbi: “Siempre queda perfume en las manos de quien entregó flores”.